Hemiparàsits: els paràsits parcials de la natura i la seva estratègia de supervivència

/

El terme hemiparàsit prové del grec i està format per dos elements. El prefix “hemi-” deriva de la paraula grega “ἡμι-” (hēmi-), que significa “mig” o “parcial”. El terme “paràsit” prové del grec “παράσιτος” (parásitos), que es compon de “παρά” (pará), que significa “al costat de”, i “σίτος” (sítos), que significa “menjar” o “aliment”. Literalment, […]

Hemiparàsits: els paràsits parcials de la natura i la seva estratègia de supervivència Llegeix més »

Euphrasia: la llum dels ulls i l’alegria en la natura

/

L’etimologia del terme genèric Euphrasia prové del grec antic εὐφρασία (euphrasía), que es pot traduir com “alegria” o “bona disposició”. Aquesta paraula està composta per dos elements: el prefix εὐ- (eu-), que significa “bo” o “bé”, i φράσις (phrásis), que es refereix a “parla” o “expressió”. Així doncs, el significat literal d’Euphrasia es podria entendre

Euphrasia: la llum dels ulls i l’alegria en la natura Llegeix més »

Onagraceae: de l’ase salvatge grec a les flors de la nit

/

L’etimologia del nom de la família Onagraceae té les seves arrels en el grec antic. El terme “Onagraceae” deriva de la paraula grega “ὄναγρος” (onagros), que significa «ase salvatge». Aquesta denominació està estretament relacionada amb el gènere tipus de la família, Oenothera, conegut comunament com a “onagra” en català. La connexió entre aquesta planta i

Onagraceae: de l’ase salvatge grec a les flors de la nit Llegeix més »

De Lutècia a París: l’epítet ‘lutetiana’ en botànica i geologia

/

L’epítet “lutetiana” té les seves arrels en l’antiga ciutat de Lutècia, que més tard es convertiria en l’actual París. Aquest nom prové del llatí «Lutetia Parisiorum», que significa «Lutècia dels Parisos», en referència a la tribu gal·la que habitava la zona. L’etimologia exacta de “Lutècia” és objecte de debat entre els lingüistes, però hi ha

De Lutècia a París: l’epítet ‘lutetiana’ en botànica i geologia Llegeix més »

L’herència màgica de les paraules: l’etimologia d’encanteri i Circaea lutetiana

/

L’”herba de les encantades“, “herba dels encanteris” o, també, “herba de les bruixes” fa referència a l’espècie Circaea lutetiana amb la seva singular i petita flor. L’etimologia del mot “encanteri” prové del llatí “incantare“, que al seu torn es compon del prefix “in-” (que indica direcció o intensificació) i “cantare” (cantar). Literalment, doncs, “incantare” significa

L’herència màgica de les paraules: l’etimologia d’encanteri i Circaea lutetiana Llegeix més »

Set, espines i ciència: desvetllant els secrets del nom Dipsacus

/

El gènere Dipsacus, pertanyent a la família de les Caprifoliaceae (abans, Dipsacaceae), presenta una etimologia fascinant que es remunta a l’antiga Grècia. El seu nom deriva del grec antic “δίψα” (dipsa), que significa “set”, i està estretament relacionat amb la paraula grega “dípsa“, que designa la necessitat de beure aigua o una forta sensació de

Set, espines i ciència: desvetllant els secrets del nom Dipsacus Llegeix més »

L’origen “blanc” dels epítets alba/us, albida/us i albina/us

/

Quan pensem en el color ‘blanc’, sovint ens ve al cap la imatge d’una fulla en blanc, d’un cel clar o de l’albada o, fins i tot, potser, dels imponents penya-segats de Dover. Però, sabies que aquest color ha tingut una influència profunda en la nostra llengua i cultura? Endinsem-nos en l’etimologia fascinant d’alguns epítets

L’origen “blanc” dels epítets alba/us, albida/us i albina/us Llegeix més »

Albicans (i Candida): un bon exemple d’oxímoron en colors

/

Quan escoltem l’epítet específic albicans, potser no ens crida l’atenció a primera vista. Però, com moltes paraules, amaga un tresor etimològic que ens transporta a paisatges d’una blancor pura i màgica. L’epítet albicans prové del llatí albus, que significa ‘blanc’. Però no parlem d’un blanc qualsevol. Imagina’t la neu immaculada que cobreix les muntanyes en

Albicans (i Candida): un bon exemple d’oxímoron en colors Llegeix més »

Erinus: una joia mediterrània amb una història etimològica intrigant

/

El gènere Erinus només té dues espècies distribuïdes per regions muntanyenques del sud d’Europa, particularment a la Mediterrània i a casa nostra tenim la més abundosa Erinus alpinus que es coneix popularment com erinus. Les seves plantes tenen la peculiaritat de florir amb colors intensos i vibrants. Aquesta característica fa que siguin apreciades tant per

Erinus: una joia mediterrània amb una història etimològica intrigant Llegeix més »

Erucoides: un vincle lingüístic i morfològic amb l’eruga i la ruca

/

L’epítet erucoides fa referència a la seva semblança amb el gènere Eruca, que inclou plantes com la ruca (o rúcula) cultivada (Eruca vesicaria subsp. sativa), coneguda per les seves fulles comestibles de sabor picant. Un bon exemple és la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides). L’etimologia de l’epítet erucoides prové del llatí i del grec. Es pot dividir

Erucoides: un vincle lingüístic i morfològic amb l’eruga i la ruca Llegeix més »

Diplotaxis: un gènere botànic humil… i comestible!

/

Diplotaxis forma part de la família Brassicaceae (també coneguda com la família de les mostasses) i és un gènere d’aproximadament 40 espècies de plantes conegudes com a ravenisses. Aquestes plantes són en gran part natives de l’hemisferi nord, especialment a la regió Mediterrània. Són plantes que es troben sovint en terrenys àrids, a la vora

Diplotaxis: un gènere botànic humil… i comestible! Llegeix més »

Veronica: bellesa botànica i beneficis medicinals

/

El gènere Veronica forma part de la família Plantaginaceae i està format per aproximadament 500 espècies d’herbes anuals i perennes, així com arbustos i arbres menuts. La distribució del gènere és àmplia i diversa, trobant-se a tot el món, amb la concentració més gran d’espècies a l’hemisferi nord, especialment a Europa i Àsia. A casa

Veronica: bellesa botànica i beneficis medicinals Llegeix més »

Desplaça cap amunt