L’epítet “lutetiana” té les seves arrels en l’antiga ciutat de Lutècia, que més tard es convertiria en l’actual París. Aquest nom prové del llatí «Lutetia Parisiorum», que significa «Lutècia dels Parisos», en referència a la tribu gal·la que habitava la zona. L’etimologia exacta de “Lutècia” és objecte de debat entre els lingüistes, però hi ha diverses teories sobre el seu origen. Una d’elles suggereix que deriva de la paraula celta “luto-“, que significa “pantà” o “aiguamoll”, fent al·lusió a la ubicació original de l’assentament en una illa del riu Sena envoltada de zones pantanoses.
En el context botànic, l’epítet “lutetiana” s’utilitza per a designar espècies de plantes que es van descobrir o es van associar inicialment amb la regió de París. Un exemple notable és la Circaea lutetiana, coneguda comunament com l’herba de les encantades de París. Aquesta planta herbàcia perenne pertany a la família de les onagràcies i es troba àmpliament distribuïda per les regions temperades de l’hemisferi nord. La relació entre la planta i el seu epítet específic “lutetiana” es deu probablement al fet que va ser identificada i descrita científicament per primera vegada als voltants de París.
L’ús de l’epítet “lutetiana” en la nomenclatura científica no es limita només a la botànica. També es pot trobar en altres àmbits de les ciències naturals, com ara la geologia. Així, el terme “lutetià” s’utilitza per a designar un estatge de l’Eocè mitjà, que va durar aproximadament des de fa 47,8 fins a 41,3 milions d’anys. Aquest nom també deriva de Lutècia i va ser escollit perquè els estrats tipus d’aquest període geològic es van identificar als voltants de París.
La persistència de l’epítet “lutetiana” i les seves variants en diversos camps científics demostra la influència duradora de l’antiga Lutècia en la nomenclatura acadèmica. Aquesta connexió etimològica serveix com a recordatori de la importància històrica i cultural de París, no només com a centre urbà, sinó també com a bressol de descobriments i classificacions científiques que han deixat una empremta en el llenguatge tècnic que utilitzem avui dia.