Diplotaxis forma part de la família Brassicaceae (també coneguda com la família de les mostasses) i és un gènere d’aproximadament 40 espècies de plantes conegudes com a ravenisses. Aquestes plantes són en gran part natives de l’hemisferi nord, especialment a la regió Mediterrània. Són plantes que es troben sovint en terrenys àrids, a la vora dels camins, en camps abandonats i en altres àrees pertorbades. A casa nostra en trobem un total de 7 espècies.
L’etimologia del nom Diplotaxis prové del grec antic. Es pot dividir en dues parts: diplo– i –taxis. La primera part, diplo-, prové de la paraula grega diplos, que significa ‘doble’ o ‘doblat’. La segona part, –taxis, prové de la paraula grega taxis, que significa ‘ordre’ o ‘arranjament’. Així doncs, el terme Diplotaxis es pot interpretar com «arranjament doble» o «ordre doble» i fa referència a la disposició característica de les llavors de la planta, que solen estar alineades en dues files dins el fruit.
Aquesta denominació fa referència a la disposició de les llavors en les síliqües (fruits allargats i secs) de les plantes del gènere Diplotaxis, que solen tenir dos rangs o files de llavors en comptes d’un únic rang, com és comú en altres plantes de la família Brassicaceae. Això permet diferenciar les plantes del gènere Diplotaxis d’altres gèneres de la mateixa família.
Una de les espècies més conegudes –Diplotaxis tenuifolia– també coneguda com a «ruca de flor groga» o «crèspol», és una planta resistent que s’adapta bé a àrees urbanes i es pot trobar creixent en escletxes de la vorera o entre les rajoles. Per això, sovint és considerada una mala herba tot i que les seves fulles a vegades substitueixen les de la ruca autèntica (Eruca vesicaria) o es barregen amb aquestes fent amanides ‘mesclum’. Les seves fulles són, doncs, comestibles i es poden utilitzar de manera similar a l’enciam o en amanides i altres plats tot i que actualment a casa nostra es consideren de poca qualitat. Així i tot, tenen un sabor picant distintiu que molts gourmets aprecien. Cal recordar, però, que contenen també glucosinolats, uns compostos que poden tenir propietats antibiòtiques, antifúngiques i anticancerígenes. No obstant això, en grans quantitats, els glucosinolats poden causar problemes tiroidals en algunes persones, i per això és important consumir-les amb moderació.
Tot i que potser no és el gènere botànic més glamurós o exòtic, Diplotaxis és un exemple perfecte de com les plantes més humils poden amagar sovint petits tresors gastronòmics.