El terme hemiparàsit prové del grec i està format per dos elements. El prefix “hemi-” deriva de la paraula grega “ἡμι-” (hēmi-), que significa “mig” o “parcial”. El terme “paràsit” prové del grec “παράσιτος” (parásitos), que es compon de “παρά” (pará), que significa “al costat de”, i “σίτος” (sítos), que significa “menjar” o “aliment”. Literalment, “paràsit” significa «qui menja al costat de» i es referia originàriament a una persona que menjava al costat d’un altre, a taula, però ha evolucionat per referir-se a un organisme que viu a costa d’un altre, obtenint nutrients del seu hoste. Així, hemiparàsit es pot interpretar com «mig paràsit» o «paràsit parcial».
En botànica, un hemiparàsit és una planta que, tot i tenir la capacitat de realitzar la fotosíntesi i produir part del seu propi aliment, també obté nutrients (com aigua i minerals) d’altres plantes mitjançant connexions amb les arrels o les tiges de l’hoste. Aquesta relació de dependència parcial és el que justifica l’ús del prefix “hemi-” per indicar que no és un paràsit complet, sinó només parcialment dependent del seu hoste. Aquests hemiparàsits tenen arrels especialitzades anomenades haustoris que penetren en els teixits de la planta hoste per absorbir sobretot aigua i nutrients. En tenim bons exemples a casa nostra amb el vesc (Viscum album), una planta ben coneguda que creix sobre les branques d’altres arbres i amb la follonada (Rhinanthus pumilus) molt comuna en els nostres prats de muntanya.