L’etimologia del terme genèric Euphrasia prové del grec antic εὐφρασία (euphrasía), que es pot traduir com “alegria” o “bona disposició”. Aquesta paraula està composta per dos elements: el prefix εὐ- (eu-), que significa “bo” o “bé”, i φράσις (phrásis), que es refereix a “parla” o “expressió”. Així doncs, el significat literal d’Euphrasia es podria entendre com «una expressió de goig» o «bon ànim».
Aquest gènere pertany a la família de les Orobancàcies i inclou aproximadament 450 espècies de plantes herbàcies anuals o perennes. A casa nostra en podem trobar mitja dotzena d’espècies. La seva distribució geogràfica és àmplia, trobant-se principalment a les regions temperades de l’hemisferi nord, incloent-hi Europa, Àsia, Amèrica del Nord, i també algunes parts d’Àfrica i Austràlia.
En català hom la coneix en algunes contrades de muntanya com “ulls de llangardaix” o “ulls de guineu”, però és més comú trobar-la en els llibres amb el nom simple d’eufràsia. En canvi, el nom comú en anglès d’aquestes plantes, “eyebright” («llum dels ulls»), està directament relacionat amb el seu ús medicinal tradicional. Des de l’antiguitat, diverses espècies d’Euphrasia s’han utilitzat en l’herboristeria per tractar afeccions oculars, com la conjuntivitis o la fatiga visual, i es creia que tenien un efecte curatiu general sobre la vista. La relació amb l'”alegria” pot ser simbòlica, fent referència a les propietats medicinals atribuïdes a aquestes plantes, en relació amb el tractament de malalties oculars. Això podria explicar el seu nom relacionat amb l'”alegria”, ja que restaurar la vista seria un motiu de gran goig per a qualsevol persona afectada i sense visió.
Una curiositat interessant d’aquest gènere és que moltes de les seves espècies són hemiparàsites, és a dir, que tot i tenir clorofil·la i poder realitzar la fotosíntesi, també obtenen nutrients d’altres plantes a través de les seves arrels. Aquest comportament els permet prosperar en ambients on els recursos són limitats.