L’etimologia del nom científic Adiantum capillus-veneris revela una fascinant connexió entre la botànica i la mitologia clàssica. El gènere Adiantum deriva del grec antic “adiantos“, que significa «no mullat» o «que no es mulla». Aquesta denominació fa referència a la notable propietat de les fulles d’aquesta espècie, que repel·len l’aigua gràcies a una fina capa cerosa que les recobreix. Quan s’observa la planta després de la pluja o en ambients humits, les gotes d’aigua llisquen sobre la superfície de les fulles sense adherir-s’hi, creant un efecte visual captivador.
La segona part del nom, “capillus-veneris“, té el seu origen en el llatí i significa literalment «cabells de Venus». Aquesta denominació poètica al·ludeix a l’aspecte delicat i ondulant de les frondes de la falguera, que recorden els cabells de Venus, la deessa romana de l’amor i la bellesa. La forma i disposició dels pecíols negres i brillants, juntament amb les fines pínnules verdes, evoquen la imatge d’una cabellera elegant i sedosa, digna de la deessa més bella de la mitologia.
Pel que fa a les seves propietats medicinals, Adiantum capillus-veneris ha estat utilitzat tradicionalment en diverses cultures per les seves suposades virtuts terapèutiques. En la medicina popular, se li han atribuït propietats expectorants i es feia servir per tractar afeccions respiratòries com la tos i la bronquitis. També s’ha emprat com a diürètic i per alleujar problemes menstruals. No obstant això, és important destacar que molts d’aquests usos tradicionals no han estat validats científicament i es requereix més recerca per confirmar la seva eficàcia i seguretat. En l’àmbit de la fitoteràpia moderna, l’interès per Adiantum capillus-veneris ha experimentat un renaixement. Alguns estudis preliminars suggereixen que certs compostos presents en aquesta planta podrien tenir propietats antiinflamatòries i antioxidants. Aquestes investigacions obren noves vies per a l’exploració del potencial medicinal d’aquesta espècie en el tractament de diverses afeccions. Tanmateix, es requereix una recerca més exhaustiva per determinar la dosificació adequada i els possibles efectes secundaris.
Una curiositat rellevant d’aquesta espècie és la seva distribució cosmopolita. Adiantum capillus-veneris es troba en gairebé tots els continents, adaptant-se a una gran varietat d’hàbitats, des de penya-segats humits fins a fonts i rierols. Aquesta versatilitat ecològica ha contribuït a la seva presència en nombroses tradicions culturals i medicinals arreu del món. La seva capacitat d’adaptació li ha valgut el sobrenom de “falguera viatgera” en alguns cercles botànics.
La relació entre Adiantum capillus-veneris i altres espècies del gènere Adiantum es reflecteix en els noms comuns que comparteixen. Per exemple, en anglès se la coneix com a “maidenhair fern“, un nom que s’aplica a diverses espècies d’Adiantum i que reforça la idea de la delicadesa i la bellesa associades a aquestes plantes. Aquesta denominació també té paral·lelismes en altres llengües, com el català “capil·lera” o “falzia” o el castellà “culantrillo de pozo“, que evoquen imatges similars de fragilitat i elegància.