Artemisia és un gènere d’herbes, arbustos i plantes perennes en la família Asteraceae que té prop de 500 espècies repartides per gairebé tot el món. A casa nostra hi ha una dotzena llarga incloent espècies tan conegudes com l’absenta (Artemisia absinthium), l’estragó (Artemisia dracunculus), i l’altimira (Artemisia vulgaris), entre moltes altres. Hi ha dues hipòtesis […]
Artemisia: honrant la deessa de les herbes curatives Llegeix més »
El gènere Pinus és originari de l’hemisferi nord i es troba a gairebé tots els continents, excepte l’Antàrtida. Amb més de 120 espècies s’estén des dels boscos boreals del Canadà i Rússia a les muntanyes de l’Himàlaia, des dels boscos mediterranis fins a les costes de Califòrnia, els pins es troben en una àmplia varietat
Pinus: un llegat viu de l’arbre de la resiliència Llegeix més »
La paraula ginkgo és el nom amb el qual es coneix a l’espècie vegetal Ginkgo biloba, únic supervivent de la família de plantes gimnospermes Ginkgoacea, i un dels fòssils vivents més antics que es remunten al Juràssic fa uns 210 milions d’anys. A la vegada també és el nom del gènere – Ginkgo– i atès
Ginkgo biloba: l’arbre “fòssil” amb beneficis per la salut cognitiva Llegeix més »
Taxus baccata, més conegut com el teix comú, el podem trobar en molts racons d’Europa, Àsia i Àfrica del Nord. Des dels boscos de Noruega fins a les muntanyes de l’Himàlaia, des de les valls de les muntanyes de l’Atles, fins als boscos britànics, aquest arbre robust i resistent s’ha adaptat a una gran varietat
Taxus baccata: de l’arc a l’oncologia Llegeix més »
El nom baccata fa referència a l’epítet específic del teix comú, Taxus baccata, que ens proporciona una esplèndida visió d’aquesta espècie tan singular. Prové del llatí baccatus, que significa «portador de baies». Aquesta descripció es relaciona amb l’aspecte més notable del teix, el seu fruit. En lloc del típic fruit de closca dura que podríem esperar
Baccata: el món ocult dins una baia Llegeix més »
El gènere Taxus té una dotzena d’espècies repartides per bona part de l’hemisferi boreal. A casa nostra només en tenim una espècie: el teix (Taxus baccata). El nom Taxus prové del llatí, però el seu origen és anterior a l’imperi romà. De fet, es remunta a la cultura cèltica que va precedir el domini romà
Taxus: de l’arc cèltic a la lluita contra el càncer Llegeix més »
Els mots llatins hortense i hortensis estan relacionats amb l’horticultura, una paraula que ve del llatí hortus que significa jardí i cultura que significa cultiu. Ara endinsem-nos més en aquesta fascinant etimologia. Hortus és una de les paraules llatines més antigues, que arriba als primers dies de l’imperi romà i molt probablement més enllà. Aquesta paraula
L’herència dels horts antics: entenent ‘hortense’ i ‘hortensis’ Llegeix més »
La paraula sajolida prové del llatí satureia. Aquest és un mot amb un profund sentiment d’història, que data de l’època de l’imperi romà. Els romans utilitzaven la satureja, una herba, per a aromatitzar els seus plats, de manera similar a com ho fem nosaltres avui en dia. Amb el pas del temps, el mot satureia va
Sajolida: una història de metàtesi i olives Llegeix més »
L’epítet occidentale o occidentalis també està present en un bon nombre de plantes de casa nostra, per exemple en l’el·lèbor verd (Helleborus viridis subsp. occidentalis) En la seva essència, ‘occidental’ prové del llatí ‘occidentalis’, que deriva del verb ‘occidere’. Aquest verb llatí té un significat profundament poètic: ‘caure’ o ‘anar cap avall’. Tal com el
Desvetllant l’origen d’occidentalis: els secrets de l’oest Llegeix més »
Hi ha un bon grapat d’espècies a casa nostra amb l’epítet orientale i orientalis per indicar que és propi d’Orient, per exemple el plataner d’ombra (Platanus orientalis). Els antics llatins, en la seva rica llengua i cultura, tenien una paraula singular per descriure l’acte de néixer: “orior, orieris”. Aquest verb era prou versàtil per ser
Rastrejant l’est: l’origen de la paraula ‘orientalis’ i les seves connotacions Llegeix més »
L’epítet específic cyanus (i també el gènere de plantes Cyanus de les asteràcies, com Cyanus segetum) fa referència al color blau intens de les flors amb aquest epítet. L’etimologia de “cyanus” prové del grec antic “κύανος” (kyanos), que significa “blau fosc”. Aquest terme grec ha donat lloc a prefixos com “cian-” i “ciano-“, que es
Cyanus: descobrint el blau fosc de la natura Llegeix més »
Imagina’t passejant per un camp idíl·lic a la primavera, quan de sobte, una explosió de color blau et crida l’atenció. Allà, entre les espigues de cereals, trobes un grup de Centaurea cyanus, més conegudes com a blauets, malgrat disposar de molts més noms populars que fan referència al cridaner color blau com “caps blaus”, “blaus”,
Blauet i el color blau: una odissea etimològica a través de cultures i temps Llegeix més »
