La paraula sajolida prové del llatí satureia. Aquest és un mot amb un profund sentiment d’història, que data de l’època de l’imperi romà. Els romans utilitzaven la satureja, una herba, per a aromatitzar els seus plats, de manera similar a com ho fem nosaltres avui en dia. Amb el pas del temps, el mot satureia va experimentar una sèrie de transformacions lingüístiques a mesura que es movia a través dels segles i les cultures.
El primer canvi que volem destacar és la metàtesi, que és un tipus de canvi fonètic on l’ordre de les lletres o els sons en una paraula es canvia. En aquest cas, satureia es va transformar en sadorija. Però, com es va produir aquesta transformació? Bé, el llenguatge és una entitat viva que canvia i evoluciona constantment. Així, el satureia llatí va passar a ser sadorija.
No obstant això, aquesta no seria l’última transformació que experimentaria la paraula. Hi hauria un altre canvi: un canvi de “-r-” en “-l-“. Aquest canvi es va produir per contaminació amb el mot ‘oliva’. Aquesta contaminació és un fenomen lingüístic en què un mot influeix en un altre mot en la mateixa llengua. En aquest cas, l’ús de la satureja per a aromatitzar les olives pot haver estat el que va portar a la confusió entre les dues paraules, provocant el canvi de “r” a “l”. Així, sadorija es va convertir en sajorida i, posteriorment, en sajolida.
Aquesta paraula és un testimoni del ric patrimoni lingüístic del català, i dels complexos processos de canvi que poden afectar a una sola paraula al llarg dels segles. És, en tots els sentits, una paraula saborosa!