Els mots llatins hortense i hortensis estan relacionats amb l’horticultura, una paraula que ve del llatí hortus que significa jardí i cultura que significa cultiu. Ara endinsem-nos més en aquesta fascinant etimologia.
Hortus és una de les paraules llatines més antigues, que arriba als primers dies de l’imperi romà i molt probablement més enllà. Aquesta paraula pintava una imatge de verdor, creixement i vida. Els jardins, o hortus, eren essencials per a la subsistència en la vida quotidiana dels antics romans, ja que hi cultivaven fruites, verdures i herbes, tant per a l’alimentació com per a fins medicinals. A més, els jardins tenien una importància simbòlica, com a llocs de recolliment i reflexió, i eren sovint utilitzats com a metàfores de l’abundància i el creixement en la literatura llatina.
Pel que fa a hortense i hortensis, aquestes paraules són formes adjectivals derivades d’hortus. L’afegit -ense és un sufix adjectival llatí que indica pertinença o origen. Per tant, hortense o hortensis es podria traduir com ‘relatiu al jardí’ o ‘procedent del jardí’. Així, per exemple, en el cas de Satureja hortensis, un tipus de sajolida, el terme ‘hortensis’ indica que aquesta variant és típicament cultivada en horts. Això ofereix un rastre d’història i cultura amagat en el mateix nom de la planta.
La llengua és, de fet, un jardí ricament cultivat, ple de bellesa i de sorpreses ocultes, a la recerca de qui estigui disposat a endinsar-se i explorar.