El nom baccata fa referència a l’epítet específic del teix comú, Taxus baccata, que ens proporciona una esplèndida visió d’aquesta espècie tan singular.
Prové del llatí baccatus, que significa «portador de baies». Aquesta descripció es relaciona amb l’aspecte més notable del teix, el seu fruit. En lloc del típic fruit de closca dura que podríem esperar d’un arbre, el teix produeix una estructura única anomenada ‘aril’, que envolta la llavor i forma una estructura similar a una baia, d’un color vermell brillant. Aquesta característica única de l’arbre és la que dona lloc a l’epítet baccata.
No obstant això, l’etimologia de baccata ens aporta molt més que una simple descripció. El terme bacca en llatí també és la paraula per a ‘baia’ en general, que ens transporta a l’època romana, quan els fruits petits i arrodonits eren altament valorats per la seva dolçor i el seu valor nutritiu. De fet, la paraula catalana baia la prenem del francès baie, que designava fruitets menuts, especialment els fruits del llorer i sembla que en origen va poder designar sobretot el raïm. Es considera que és un vell terme del fons lèxic mediterrani, però alguns, basant-se que en origen va poder designar sobretot els grans de raïm, han intentat veure una relació amb el nom del déu Bacchus (Bacus, o Dionis en la mitologia romana), que en grec és Βάκχος (Bacchos), nom i divinitat d’origen traci, encara que no n’hi ha cap seguretat en això. De qualsevol manera, baccata ens recorda la importància d’aquests fruits en la dieta de les antigues civilitzacions.
També tenim l’epítet baccifera on la segona part, -fera, també prové del llatí, on és la forma femenina de –ferus, que significa ‘portador’ o ‘que porta’. Per tant, baccifera literalment significa «portadora de baies», i es fa servir en botànica per referir-se a plantes que produeixen baies com les espècies Silene baccifera o Cucubalus baccifer
Més enllà de la dieta, el fruit del teix també tenia una importància simbòlica. El seu color vermell brillant contrasta amb l’obscuritat de l’arbre i és associat a la vida i a la regeneració en moltes cultures. Sens dubte, baccata també ens fa recordar aquest aspecte místic de l’arbre.
En l’àmbit de la medicina, és important destacar que, si bé l’aril del teix és comestible, la llavor que conté és extremadament tòxica si es mastega. Aquesta doble naturalesa, nutritiva, però potencialment letal, està encapsulada en l’epítet baccata, que ens recorda la relació complexa i a vegades perillosa que tenim amb el món natural.