El tipus de fruit botànic que anomenem baia prové del francès baie, que solia referir-se a petits fruits, en particular els fruits del llorer. Aquesta paraula, al seu torn, té les seves arrels en el llatí bacca, que es referia a petits fruits d’arbres i arbustos. Sembla que el terme bacca en l’origen podria haver designat principalment els raïms, donant una pista de la importància de la vinya en l’antiga societat romana. Així, alguns etimòlegs, han suggerit una possible relació amb el nom del déu romà Bacus, que en grec és Βάκχος (Bacchos). Aquesta divinitat, associada amb l’agricultura, la fertilitat i, sobretot, amb el vi, té un origen traci. Aquesta hipòtesi, tot i que atractiva, no està confirmada i es considera força especulativa.
Es considera que bacca és un terme antic del fons lèxic mediterrani, el que ens fa recordar l’estreta relació entre la cultura, la llengua i el medi ambient d’aquesta regió. La riquesa en diversitat d’arbres i arbustos que produïen petits fruits pot haver influït en la creació i la prevalença d’aquest terme.
Pel que fa a la seva aparició en la llengua catalana, ‘baia’ ha seguit un camí similar a moltes altres paraules. L’adaptació del francès al català es va produir probablement durant l’edat mitjana, una època de gran intercanvi cultural i lingüístic entre les regions romàniques.