L’epítet nivalis (o nivale en la seva forma femenina/neutral plural) prové directament del llatí, on “nivalis” significa literalment “de neu” o “relatiu a la neu”. Aquesta paraula deriva del substantiu llatí “nix, nivis”, que vol dir “neu”. Aquesta arrel és d’origen indoeuropeu, concretament de la base *sneigwh-, que significava “nevar” o “neu”. Aquesta mateixa arrel […]
Quan la neu dóna nom: l’epítet nivalis al món vegetal Llegeix més »
El nom del gènere Aconitum, que agrupa plantes tan conegudes i temudes com la tora blava o matallops, té una etimologia que es remunta a l’antiga Grècia. El terme prové directament del llatí aconītum, que al seu torn l’adopta del grec ἀκόνιτον (akóniton). Tot i que l’origen precís d’aquesta paraula grega és incert, hi ha
Aconitum: entre la geografia, la mitologia i el seu verí letal Llegeix més »
De segur per poc que remeneu noms científics de plantes, us haureu topat amb l’epítet específic officinalis (o la seva variant officinale) i ho haureu relacionat amb una planta medicinal. Però, d’on prové aquest mot? Quan veiem aquest epítet en un nom científic com Salvia officinalis (sàlvia) o Calendula officinalis (boixac), és un indicador gairebé
Officinalis: el secret etimològic de les farmàcies de la natura Llegeix més »
L’epítet específic pyrenaica és la forma llatinitzada, femenina i adjectival que significa “dels Pirineus”, “pirinenca” o “originària dels Pirineus”. S’utilitza per anomenar espècies (animals o vegetals) que van ser descrites per primer cop en aquesta serralada, que hi tenen el seu hàbitat principal o que en són endèmiques. L’epítet ha de concordar en gènere gramatical amb
De Pirene a pyrenaica: etimologia i llegenda d’un nom que viu en les espècies Llegeix més »
L’origen de la paraula neret (Rhododendron ferrugineum) és particularment interessant perquè ens transporta a les llengües que es parlaven als Pirineus abans de l’arribada dels romans. El mot “neret” és una de les joies del lèxic català que perviuen d’un substrat lingüístic preromà, concretament d’origen pirinenc, sovint relacionat amb les llengües iberovasca o aquitana. La
Neret i abarset: microdialectes d’un català ancestral preromà Llegeix més »
La família de les salicàcies es distribueix per gairebé tot el món, tot i que prefereix les regions temperades i fredes de l’hemisferi nord. Avui dia, gràcies als estudis genètics, sabem que és una família més gran del que semblava, incloent-hi uns 56 gèneres i més de 1000 espècies, algunes d’elles tropicals i d’aspecte molt
Salicàcies: de les arrels protoindoeuropees a la curació amb l’aspirina Llegeix més »
El mot català arbre té una arrel profundament ancorada en el llatí, la llengua mare de la qual neix el català. La seva etimologia ens ofereix una visió clara de l’evolució lingüística des de l’antiga Roma fins als nostres dies, compartint un camí comú amb altres llengües romàniques. L’origen directe del mot és la paraula
Arrelat en el temps: l’origen mil·lenari del mot “arbre” Llegeix més »
L’etimologia de la paraula catalana trèvol és un clar exemple de la transmissió i evolució del lèxic botànic a través de les llengües clàssiques fins a arribar a les llengües romàniques. El seu origen es remunta al grec antic, passant pel llatí i transformant-se fins a la forma que coneixem avui. El punt de partida
El trèvol: molt més que sort, també és història lingüística Llegeix més »
L’epítet específic montanum és un cultisme pres directament del llatí, utilitzat de manera recurrent en la nomenclatura binomial per designar espècies pròpies d’hàbitats de muntanya. La seva procedència és l’adjectiu llatí montānus, -a, -um, que significa “relatiu o pertanyent a la muntanya”. Aquest adjectiu es construeix a partir de la combinació del substantiu llatí
Muntanya i montanum: una mateixa arrel, dues vides paral·leles Llegeix més »
L’epítet específic alpinus (femení alpina, neutre alpinum) és un adjectiu llatí que es va formar directament a partir del nom de la serralada, Alpes. El sufix llatí comú -inus indica pertinença o procedència. És equivalent al català “-í” o “-ina” (com en gironí, de Girona). Per tant, alpinus significa literalment “relatiu o pertanyent als Alps”, “procedent dels
Epítet amb altura: alpinus i la cultura de l’alta muntanya Llegeix més »
El gènere Thymus pertany a la família de les lamiàcies i agrupa aproximadament 350 espècies de plantes perennes, majoritàriament mates petites i subarbustos. La seva distribució geogràfica és principalment paleàrtica, amb una concentració especialment elevada a la regió mediterrània. Aquestes plantes estan adaptades a climes assolellats i sòls ben drenats, i són un component característic de les
El gènere Thymus: un viatge des de l’antiguitat fins a la ciència moderna Llegeix més »
El nom Hypericum ens transporta a un món de mites, medicina antiga i un toc de màgia botànica. Aquest gènere de plantes, conegut popularment com a herba de Sant Joan o pericó, amaga una etimologia tan intrigant com les seves flors grogues puntejades de vermell. Imagina’t caminant pels camps de l’antiga Grècia, on els savis observaven aquesta planta i
Hypericum: màgia botànica i tradició mil·lenària Llegeix més »
