El nom Hypericum ens transporta a un món de mites, medicina antiga i un toc de màgia botànica. Aquest gènere de plantes, conegut popularment com a herba de Sant Joan o pericó, amaga una etimologia tan intrigant com les seves flors grogues puntejades de vermell. Imagina’t caminant pels camps de l’antiga Grècia, on els savis observaven aquesta planta i li donaven un nom que, segles després, encara intriga els curiosos: Hypericum.
La paraula ve del grec ὑπέρικον (hyperikon), però aquí comença el debat. Alguns experts, com el botànic Pius Font Quer, suggereixen que podria derivar de hyper (‘sobre’ o ‘per damunt’) i eikon (‘imatge’ o ‘aparició’). És a dir, ‘allò que està per sobre de les imatges’, una referència a la creença que aquesta planta tenia el poder d’espantar esperits malignes o visions fosques. De fet, a l’edat mitjana, es penjaven flors d’Hypericum sobre icones religioses el dia de Sant Joan per protegir-se. Altres teories apunten a un origen ben diferent: hypo (‘sota’) i ereikē (‘bruc’), relacionant-la amb l’hàbitat on creixia, sota arbustos de bruc atès que ambdues plantes sovint creixen juntes.
Sigui quina sigui l’arrel exacta, el nom evoca una connexió amb el món invisible. No és casualitat que s’associés a Sant Joan, el sant dels solsticis i les purificacions. La llegenda diu que la planta s’havia de collir el 24 de juny, dia de Sant Joan, quan la seva capacitat medicinal i protectora era màxima. I si alguna vegada has premut una flor d’Hypericum perforatum i n’has vist sortir un líquid vermellós, ja saps per què els antics l’anomenaven ‘sang de Sant Joan’. Aquest pigment, la hipericina, no només tenyia les mans sinó que simbolitzava la sang del sant, com si la planta guardés el seu esperit.
Però més enllà de la màgia, l’Hypericum ha estat un aliat de la medicina des de fa mil·lennis. Els grecs com Hipòcrates ja el feien servir com antiinflamatori, i als segles XVI-XVII es va popularitzar com a antidepressiu, un ús que avui la ciència moderna ha validat parcialment. A casa nostra tenim l’«oli de cop» com a vulnerari i, fins i tot, apareix esmentat al Quixot com a ingredient de l’‘oli d’Aparicio’, un remei per a ferides i nafres.
Així, mentre caminem pels camps i ens fixem en aquestes flors grogues, recordem que el nom d’Hypericum no és només una etiqueta científica. És un pont entre el passat i el present, entre la creença en els esperits i la cerca de remeis naturals. I si alguna vegada et perds en un bosc de paraules, pensa que fins i tot una planta pot explicar històries de sang, llum i esperança.