El gènere Thymus pertany a la família de les lamiàcies i agrupa aproximadament 350 espècies de plantes perennes, majoritàriament mates petites i subarbustos. La seva distribució geogràfica és principalment paleàrtica, amb una concentració especialment elevada a la regió mediterrània. Aquestes plantes estan adaptades a climes assolellats i sòls ben drenats, i són un component característic de les brolles i garrigues de la nostra terra. Entre les espècies més conegudes a Catalunya hi trobem Thymus vulgaris, la farigola comuna o timó, a terra baixa i Thymus serpyllum, el serpoll a muntanya.
L’etimologia del nom Thymus és complexa i no hi ha un consens absolut, sinó diverses teories que apunten a les seves propietats i usos ancestrals. El terme prové del llatí thymus, que al seu torn l’adopta del grec antic θύμος (thýmos) o θύμον (thýmon). A partir d’aquí, s’obren diversos camins interpretatius:
-
Aroma i perfum: la teoria més acceptada vincula el nom a l’arrel grega θύω (thýo), que significa “perfumar” o “cremar en un sacrifici”. El motiu és que la farigola era cremada com a encens als temples i en rituals religiosos per purificar l’aire i honorar els déus. El seu fum aromàtic era considerat un oferiment agradable a les divinitats. D’aquesta mateixa arrel deriva θυμίαμα (thymíama), que significa “encens”.
-
Valor i coratge: una altra interpretació fascinant relaciona Thymus amb la paraula grega θυμός (thymós), que es pot traduir com “esperit”, “ànim” o “coratge”. A l’antiga Grècia, la farigola era un símbol de valentia. Els soldats es banyaven en aigua amb farigola i els atletes s’aplicaven olis essencials per infondre’s valor abans de les competicions. Dir d’algú que “fa olor de farigola” era un gran elogi, equivalent a destacar la seva noblesa i gallardia.
-
Origen egipci: alguns estudiosos suggereixen un origen encara més antic, a l’antic Egipte. Es creu que podria derivar del terme “tham” o “thm”, nom amb el qual designaven una espècie de farigola utilitzada en el complex procés d’embalsamament per les seves potents propietats conservants i antisèptiques.
La rica etimologia del gènere Thymus està intrínsecament lligada a la seva llarga història d’ús per part de l’ésser humà. Així, la ciència moderna ha confirmat moltes de les propietats que les cultures antigues ja li atribuïen. El principal component actiu de l’oli essencial de moltes espècies de Thymus és el timol, un potent agent antisèptic, antibacterià i antifúngic. Aquesta és la raó per la qual els egipcis l’empraven per a la momificació. Tradicionalment, la farigola ha estat un remei casolà per excel·lència per a afeccions respiratòries com la tos, la bronquitis i el refredat, gràcies a les seves propietats expectorants i antisèptiques. També s’ha utilitzat com a digestiu i per combatre infeccions. Actualment, el timol és un ingredient present en nombrosos productes farmacèutics, des d’elixirs bucals fins a pomades desinfectants.
La farigola també ocupa un lloc destacat en la mitologia i les creences populars. Una llegenda grega explica que la planta va néixer de les llàgrimes d’Helena de Troia. A l’edat mitjana, la connexió amb el coratge va perdurar: les dames brodaven branques de farigola als mocadors que lliuraven als seus cavallers abans de marxar a les croades. També es creia que col·locar farigola sota el coixí ajudava a agafar el son i a allunyar els malsons. Una altra creença curiosa era que la farigola era una porta d’entrada al regne de les fades; es deia que aquests éssers màgics ballaven sobre les mates de farigola durant la nit de Sant Joan.
I més enllà de la medicina i la llegenda, la farigola és una de les herbes aromàtiques més preuades a la cuina mediterrània. La mel de farigola és una de les més valorades per la seva qualitat i sabor intens. A més, es col·locava farigola sobre els taüts durant els funerals, ja que es pensava que la seva fragància ajudava a assegurar un pas segur cap a l’altra vida, enllaçant de nou amb el seu primigeni ús com a purificador sagrat.
En definitiva, el nom Thymus encapsula segles d’història, des del seu paper com a ofrena sagrada i símbol de valentia fins a la seva consolidació com a pilar de la farmacopea tradicional i la gastronomia. Cada vegada que percebem l’aroma d’una farigola, estem connectant amb un llegat cultural i medicinal d’una riquesa extraordinària.