Hypericaceae: La família botànica que uneix ciència, màgia i tradició

/

La família Hypericaceae ens transporta a un món de plantes plenes de simbolisme i usos ancestrals. Aquesta família botànica porta el nom del seu gènere més emblemàtic, Hypericum, i la seva etimologia és una finestra oberta a la cultura clàssica. La paraula Hypericum ve del grec ὑπέρ (hyper), que significa «per sobre» o «per damunt», i εἰκών (eikón), que es tradueix com a «imatge» […]

Hypericaceae: La família botànica que uneix ciència, màgia i tradició Llegeix més »

Aristolochia pistolochia: L’engany floral i el seu perill medicinal

/

L’etimologia del gènere Aristolochia prové del grec antic, i està composta per les paraules “ἄριστος” (áristos), que significa ‘el millor’ o ‘òptim’, i “λοχεία” (lokheía), que fa referència al part o al naixement. Aquesta etimologia es relaciona amb les antigues creences sobre les propietats d’aquestes plantes, les quals s’utilitzaven en la medicina tradicional per ajudar

Aristolochia pistolochia: L’engany floral i el seu perill medicinal Llegeix més »

El part i la planta: pistolochia, usos medicinals ancestrals i toxicitat

/

L’epítet específic pistolochia té una etimologia que deriva de dues paraules gregues: pleistos πλειστος, que significa excel·lent, i locheia λοχεια que significa part, és a dir, excel·lent per al part, o que promou el puerperi. Així doncs, la combinació d’aquests dos elements lingüístics suggereix una planta que és «bona per al part» o que «ajuda

El part i la planta: pistolochia, usos medicinals ancestrals i toxicitat Llegeix més »

Aristolochiaceae: la relació entre plantes i salut femenina a l’antiga Grècia

/

El nom d’aquesta família botànica deriva del gènere tipus Aristolochia, que al seu torn prové del dues paraules gregues: “ἄριστος” (áristos), que significa “el millor” o “òptim”, i “λοχεία” (lokheía), que es tradueix com a “part” o “naixement”. Aquest nom està relacionat amb l’antiga creença que algunes espècies d’aquest gènere ajudaven a facilitar el part

Aristolochiaceae: la relació entre plantes i salut femenina a l’antiga Grècia Llegeix més »

De plaga a ornament: les dues cares de Calystegia

/

El terme Calystegia té les seves arrels en el grec antic, combinant dues paraules per formar un nom descriptiu i científicament precís per a aquest gènere de plantes. La primera part, “caly-“, deriva del grec “κάλυξ” (kályx), que significa “calze” o “coberta”, fent referència a les bràctees que envolten la flor. La segona part, “-stegia“,

De plaga a ornament: les dues cares de Calystegia Llegeix més »

Plantes rupestres: Vida entre les roques i penya-segats

/

L’epítet específic rupestre -is té les seves arrels en el llatí clàssic, derivant de la paraula “rupes”, que significa ‘roca’ o ‘penya-segat’. Aquest terme s’utilitza en la nomenclatura binomial de les espècies per a descriure organismes, particularment plantes, que creixen o viuen en ambients rocosos o pedregosos. La terminació “-estre -is” en llatí indica relació

Plantes rupestres: Vida entre les roques i penya-segats Llegeix més »

L’art dels “sorus”: patrons botànics amb història

/

La paraula sorus (en llatí i anglès el plural és “sori“) té els seus orígens en el grec antic. Prové del terme grec “σωρός” (sōrós), que significa “pila” o “munt”. Aquesta etimologia és molt apropiada, ja que els sorus són efectivament agrupacions o munts d’esporangis, les estructures que contenen les espores de les falgueres. L’ús

L’art dels “sorus”: patrons botànics amb història Llegeix més »

Plantes sense tija: comprenent el terme acaule i la seva importància ecològica

/

L’epítet acaule o acaulis té una etimologia que es remunta a les arrels del llatí i el grec antic. Aquest terme botànic es compon de dos elements: el prefix “a-“, que significa “sense” o “mancat de”, i “caulis“, que en llatí significa “tija” o “tronc”. La paraula “caulis” al seu torn deriva del grec antic

Plantes sense tija: comprenent el terme acaule i la seva importància ecològica Llegeix més »

El secret de la ‘falguera viatgera’: Etimologia i usos medicinals d’Adiantum capillus-veneris

/

L’etimologia del nom científic Adiantum capillus-veneris revela una fascinant connexió entre la botànica i la mitologia clàssica. El gènere Adiantum deriva del grec antic “adiantos“, que significa «no mullat» o «que no es mulla». Aquesta denominació fa referència a la notable propietat de les fulles d’aquesta espècie, que repel·len l’aigua gràcies a una fina capa

El secret de la ‘falguera viatgera’: Etimologia i usos medicinals d’Adiantum capillus-veneris Llegeix més »

Hemiparàsits: els paràsits parcials de la natura i la seva estratègia de supervivència

/

El terme hemiparàsit prové del grec i està format per dos elements. El prefix “hemi-” deriva de la paraula grega “ἡμι-” (hēmi-), que significa “mig” o “parcial”. El terme “paràsit” prové del grec “παράσιτος” (parásitos), que es compon de “παρά” (pará), que significa “al costat de”, i “σίτος” (sítos), que significa “menjar” o “aliment”. Literalment,

Hemiparàsits: els paràsits parcials de la natura i la seva estratègia de supervivència Llegeix més »

Euphrasia: la llum dels ulls i l’alegria en la natura

/

L’etimologia del terme genèric Euphrasia prové del grec antic εὐφρασία (euphrasía), que es pot traduir com “alegria” o “bona disposició”. Aquesta paraula està composta per dos elements: el prefix εὐ- (eu-), que significa “bo” o “bé”, i φράσις (phrásis), que es refereix a “parla” o “expressió”. Així doncs, el significat literal d’Euphrasia es podria entendre

Euphrasia: la llum dels ulls i l’alegria en la natura Llegeix més »

Les herbes de Circe: descobrint el gènere Circaea i les seves històries

/

El gènere Circaea, pertanyent a la família de les Onagraceae i té prop de 10 espècies, dues de les quals a casa nostra: Circaea lutetiana i Circaea alpina. El nom d’aquest gènere deriva de Circe, una figura mitològica grega coneguda per ser una poderosa bruixa o encantadora. Segons la llegenda, Circe era filla del déu

Les herbes de Circe: descobrint el gènere Circaea i les seves històries Llegeix més »

Desplaça cap amunt