Aristolochia pistolochia: L’engany floral i el seu perill medicinal

/

L’etimologia del gènere Aristolochia prové del grec antic, i està composta per les paraules “ἄριστος” (áristos), que significa ‘el millor’ o ‘òptim’, i “λοχεία” (lokheía), que fa referència al part o al naixement. Aquesta etimologia es relaciona amb les antigues creences sobre les propietats d’aquestes plantes, les quals s’utilitzaven en la medicina tradicional per ajudar […]

Aristolochia pistolochia: L’engany floral i el seu perill medicinal Llegeix més »

El part i la planta: pistolochia, usos medicinals ancestrals i toxicitat

/

L’epítet específic pistolochia té una etimologia que deriva de dues paraules gregues: pleistos πλειστος, que significa excel·lent, i locheia λοχεια que significa part, és a dir, excel·lent per al part, o que promou el puerperi. Així doncs, la combinació d’aquests dos elements lingüístics suggereix una planta que és «bona per al part» o que «ajuda

El part i la planta: pistolochia, usos medicinals ancestrals i toxicitat Llegeix més »

Aristolochiaceae: la relació entre plantes i salut femenina a l’antiga Grècia

/

El nom d’aquesta família botànica deriva del gènere tipus Aristolochia, que al seu torn prové del dues paraules gregues: “ἄριστος” (áristos), que significa “el millor” o “òptim”, i “λοχεία” (lokheía), que es tradueix com a “part” o “naixement”. Aquest nom està relacionat amb l’antiga creença que algunes espècies d’aquest gènere ajudaven a facilitar el part

Aristolochiaceae: la relació entre plantes i salut femenina a l’antiga Grècia Llegeix més »

De plaga a ornament: les dues cares de Calystegia

/

El terme Calystegia té les seves arrels en el grec antic, combinant dues paraules per formar un nom descriptiu i científicament precís per a aquest gènere de plantes. La primera part, “caly-“, deriva del grec “κάλυξ” (kályx), que significa “calze” o “coberta”, fent referència a les bràctees que envolten la flor. La segona part, “-stegia“,

De plaga a ornament: les dues cares de Calystegia Llegeix més »

Plantes rupestres: Vida entre les roques i penya-segats

/

L’epítet específic rupestre -is té les seves arrels en el llatí clàssic, derivant de la paraula “rupes”, que significa ‘roca’ o ‘penya-segat’. Aquest terme s’utilitza en la nomenclatura binomial de les espècies per a descriure organismes, particularment plantes, que creixen o viuen en ambients rocosos o pedregosos. La terminació “-estre -is” en llatí indica relació

Plantes rupestres: Vida entre les roques i penya-segats Llegeix més »

L’art dels “sorus”: patrons botànics amb història

/

La paraula sorus (en llatí i anglès el plural és “sori“) té els seus orígens en el grec antic. Prové del terme grec “σωρός” (sōrós), que significa “pila” o “munt”. Aquesta etimologia és molt apropiada, ja que els sorus són efectivament agrupacions o munts d’esporangis, les estructures que contenen les espores de les falgueres. L’ús

L’art dels “sorus”: patrons botànics amb història Llegeix més »

Plantes sense tija: comprenent el terme acaule i la seva importància ecològica

/

L’epítet acaule o acaulis té una etimologia que es remunta a les arrels del llatí i el grec antic. Aquest terme botànic es compon de dos elements: el prefix “a-“, que significa “sense” o “mancat de”, i “caulis“, que en llatí significa “tija” o “tronc”. La paraula “caulis” al seu torn deriva del grec antic

Plantes sense tija: comprenent el terme acaule i la seva importància ecològica Llegeix més »

El secret de la ‘falguera viatgera’: Etimologia i usos medicinals d’Adiantum capillus-veneris

/

L’etimologia del nom científic Adiantum capillus-veneris revela una fascinant connexió entre la botànica i la mitologia clàssica. El gènere Adiantum deriva del grec antic “adiantos“, que significa «no mullat» o «que no es mulla». Aquesta denominació fa referència a la notable propietat de les fulles d’aquesta espècie, que repel·len l’aigua gràcies a una fina capa

El secret de la ‘falguera viatgera’: Etimologia i usos medicinals d’Adiantum capillus-veneris Llegeix més »

Hemiparàsits: els paràsits parcials de la natura i la seva estratègia de supervivència

/

El terme hemiparàsit prové del grec i està format per dos elements. El prefix “hemi-” deriva de la paraula grega “ἡμι-” (hēmi-), que significa “mig” o “parcial”. El terme “paràsit” prové del grec “παράσιτος” (parásitos), que es compon de “παρά” (pará), que significa “al costat de”, i “σίτος” (sítos), que significa “menjar” o “aliment”. Literalment,

Hemiparàsits: els paràsits parcials de la natura i la seva estratègia de supervivència Llegeix més »

Euphrasia: la llum dels ulls i l’alegria en la natura

/

L’etimologia del terme genèric Euphrasia prové del grec antic εὐφρασία (euphrasía), que es pot traduir com “alegria” o “bona disposició”. Aquesta paraula està composta per dos elements: el prefix εὐ- (eu-), que significa “bo” o “bé”, i φράσις (phrásis), que es refereix a “parla” o “expressió”. Així doncs, el significat literal d’Euphrasia es podria entendre

Euphrasia: la llum dels ulls i l’alegria en la natura Llegeix més »

Les herbes de Circe: descobrint el gènere Circaea i les seves històries

/

El gènere Circaea, pertanyent a la família de les Onagraceae i té prop de 10 espècies, dues de les quals a casa nostra: Circaea lutetiana i Circaea alpina. El nom d’aquest gènere deriva de Circe, una figura mitològica grega coneguda per ser una poderosa bruixa o encantadora. Segons la llegenda, Circe era filla del déu

Les herbes de Circe: descobrint el gènere Circaea i les seves històries Llegeix més »

Onagraceae: de l’ase salvatge grec a les flors de la nit

/

L’etimologia del nom de la família Onagraceae té les seves arrels en el grec antic. El terme “Onagraceae” deriva de la paraula grega “ὄναγρος” (onagros), que significa «ase salvatge». Aquesta denominació està estretament relacionada amb el gènere tipus de la família, Oenothera, conegut comunament com a “onagra” en català. La connexió entre aquesta planta i

Onagraceae: de l’ase salvatge grec a les flors de la nit Llegeix més »

Desplaça cap amunt