L’epítet específic pistolochia té una etimologia que deriva de dues paraules gregues: pleistos πλειστος, que significa excel·lent, i locheia λοχεια que significa part, és a dir, excel·lent per al part, o que promou el puerperi. Així doncs, la combinació d’aquests dos elements lingüístics suggereix una planta que és «bona per al part» o que «ajuda en el naixement». Aquesta etimologia està estretament relacionada amb els usos medicinals tradicionals de les plantes que porten aquest epítet, particularment les espècies del gènere Aristolochia. Històricament, diverses espècies d’Aristolochia —incloent-hi l’espècie amb l’epítet pistolochia, que és la més comuna a casa nostra— s’han utilitzat en la medicina popular per a facilitar el part i alleujar els dolors associats amb aquest procés. Aquesta aplicació es basa en les propietats estimulants i analgèsiques que se li atribuïen.
Tot i que l’espècie Aristolochia pistolochia té molts noms populars a casa nostra, entre ells herba de la carabasseta, herba de la marfuga o herba felera, un dels més utilitzats genèricament és simplement pistolòquia.
És important destacar que, malgrat el seu ús tradicional de molts segles, les investigacions modernes han revelat que moltes espècies d’Aristolochia contenen àcids aristolòquics, compostos que són nefrotòxics i potencialment carcinogènics. Aquesta descoberta ha portat a la prohibició o restricció de l’ús d’aquestes plantes en molts països, il·lustrant la complexitat i els riscos associats amb l’ús de remeis medicinals tradicionals sense una comprensió científica completa. La presència de compostos tòxics en plantes amb usos medicinals tradicionals, com les espècies amb l’epítet pistolochia, exemplifica la importància de la investigació científica en camps com l’etnobotànica i la farmacognòsia. Aquests camps d’estudi busquen comprendre millor els compostos actius de les plantes medicinals, avaluant tant els seus beneficis potencials com els seus riscos associats.