El nom d’aquesta família botànica deriva del gènere tipus Aristolochia, que al seu torn prové del dues paraules gregues: “ἄριστος” (áristos), que significa “el millor” o “òptim”, i “λοχεία” (lokheía), que es tradueix com a “part” o “naixement”. Aquest nom està relacionat amb l’antiga creença que algunes espècies d’aquest gènere ajudaven a facilitar el part o a millorar-ne les condicions. Aquesta idea prové dels antics metges grecs, que consideraven certes plantes del gènere Aristolochia beneficioses per a les dones durant el part, la qual cosa reflecteix la importància cultural d’aquesta família en temps antics. Aquesta connexió amb el naixement i la salut femenina ha quedat reflectida en el seu nom.
La paraula ‘aristos’ també es troba en altres termes com “aristocràcia”, que literalment significa «govern dels millors», mentre que ‘locheia’ està relacionada amb “loqui”, un terme mèdic que descriu les secrecions vaginals postpart. Aquesta connexió lingüística subratlla la importància històrica que se’ls ha atribuït a aquestes plantes en l’àmbit de la salut reproductiva femenina.
La família Aristolochiaceae té una distribució geogràfica àmplia, trobant-se principalment en regions tropicals i subtropicals d’arreu del món, amb alguns representants en zones temperades. Aquesta família inclou aproximadament 7 gèneres i al voltant de 600 espècies, sent Aristolochia el gènere més abundant i conegut.
Des d’un punt de vista econòmic i cultural, les Aristolochiaceae han tingut un paper significatiu en diverses societats al llarg de la història. Moltes espècies s’han utilitzat en la medicina tradicional de diferents cultures, no només per a qüestions relacionades amb el part, sinó també per tractar picades de serp, problemes digestius i altres afeccions. Algunes espècies d’aquesta família han estat utilitzades en la medicina tradicional, especialment a la Xina, on es feia servir per tractar problemes relacionats amb el sistema reproductiu femení. No obstant això, avui dia es coneix que algunes espècies de Aristolochia contenen àcid aristolòquic, una substància tòxica que pot causar problemes renals greus i fins i tot càncer, cosa que ha portat a la regulació o prohibició del seu ús en molts països.
En l’àmbit botànic, les Aristolochiaceae són conegudes per les seves flors inusuals i sovint complexes, que han evolucionat per atraure i atrapar temporalment insectes pol·linitzadors, principalment mosques, pel fet que sovint emeten una olor desagradable per a nosaltres, però atractiva per als insectes carronyers. A més les espècies del gènere Battus, un grup de papallones originàries d’Amèrica amb 12 espècies, tenen una relació molt estreta amb el gènere Aristolochia. Aquestes plantes, en allà, produeixen compostos tòxics i són la seva font d’aliment principal d’algunes papallones. Com a resultat, les papallones acumulen aquestes substàncies en els seus teixits, cosa que les fa poc apetitoses per als seus depredadors, convertint-se així en un clar exemple de com la natura utilitza la toxicitat com a defensa natural. Aquestes estratègies de pol·linització peculiar ha despertat l’interès de molts científics i ha contribuït a l’estudi recent de les interaccions planta-insecte en ecologia i evolució.
La família també té certa importància en horticultura, ja que algunes espècies d’Aristolochia s’utilitzen com a plantes ornamentals gràcies a les seves flors vistoses i formes de creixement úniques, com ara les lianes. Aquestes plantes sovint es coneixen en diferents idiomes amb noms populars com “flor de pelicà” o “flor de pipa”, fent referència a la forma característica de les seves flors corbades.