El terme Calystegia té les seves arrels en el grec antic, combinant dues paraules per formar un nom descriptiu i científicament precís per a aquest gènere de plantes. La primera part, “caly-“, deriva del grec “κάλυξ” (kályx), que significa “calze” o “coberta”, fent referència a les bràctees que envolten la flor. La segona part, “-stegia“, prové del grec “στέγη” (stégē), que significa “sostre” o “coberta”. Així, el nom Calystegia es pot interpretar com «calze cobert» o «flor amb coberta», descrivint la característica morfològica distintiva d’aquestes plantes, on les bràctees envolten i protegeixen la base de la flor.
Aquest gènere pertany a la família Convolvulaceae, coneguda comunament com la família de les corretjoles. Calystegia comprèn aproximadament 25-30 espècies, distribuïdes principalment a les regions temperades d’ambdós hemisferis, amb una presència notable a Nord-amèrica, Europa, i parts d’Àsia i Austràlia. Moltes espècies de Calystegia són enfiladisses o rastreres, adaptant-se a diversos hàbitats, des de zones costaneres fins a praderies i boscos.
Calystegia està molt emparentada amb el gènere Convolvulus, del qual va ser separat. Alguns botànics encara debaten sobre la validesa d’aquesta separació basant-se en les similituds morfològiques i genètiques entre els dos gèneres i subratllant la importància dels estudis moleculars en la taxonomia moderna. També Calystegia és propera a altres gèneres de la família Convolvulaceae, com Ipomoea (que inclou la batata o moniato). Així, mentre que algunes espècies de Calystegia són considerades males herbes en llocs agrícoles, altres espècies són apreciades com a plantes ornamentals per les seves vistoses flors, il·lustrant clarament la dualitat en la percepció i l’ús de les plantes segons el context cultural i econòmic.
Pel que fa als aspectes medicinals, algunes espècies de Calystegia han estat utilitzades en la medicina tradicional en moltes contrades. Per exemple, Calystegia sepium, coneguda com a corretjola gran, ha estat emprada en algunes cultures per les seves propietats purgants i diürètiques. No obstant això, és important destacar que l’ús medicinal d’aquestes plantes no està àmpliament estudiat ni reconegut per la medicina moderna, i qualsevol aplicació medicinal hauria de ser abordada amb cautela i sota supervisió professional.