L’etimologia del gènere Aristolochia prové del grec antic, i està composta per les paraules “ἄριστος” (áristos), que significa ‘el millor’ o ‘òptim’, i “λοχεία” (lokheía), que fa referència al part o al naixement. Aquesta etimologia es relaciona amb les antigues creences sobre les propietats d’aquestes plantes, les quals s’utilitzaven en la medicina tradicional per ajudar en el procés del part. El nom Aristolochia reflecteix, doncs, una al·lusió a l’ús com a remei per a facilitar els naixements o alleujar els dolors del part, ja que es considerava que era el millor remei per a aquest propòsit.
Pel que fa a l’epítet específic pistolochia, sembla ser una variant o derivació de l’epítet original en grec, o també podria ser la combinació de la versió llatina de plistolochia, i aquesta del grec pleistos “πλειστος”, que significa ‘excel·lent’. Tanmateix, el significat exacte i el motiu d’aquesta derivació són objecte de debat i poden no tenir un sentit clar en la nomenclatura botànica. És possible que el nom hagi estat triat per semblança fonètica amb el gènere original, tot mantenint una connexió amb les propietats que tradicionalment se’ls atribuïen a les plantes d’aquest grup.
L’herba de la carabasseta, l’herba de la marfuga, l’herba felera o, simplement, pistolòquia (Aristolochia pistolochia) és una planta que pertany a la família de les aristoloquiàcies, que inclou espècies distribuïdes majoritàriament en regions temperades i tropicals, amb uns 500 gèneres i al voltant de 600 espècies. Aquesta espècie en particular es troba en zones mediterrànies, especialment a la península Ibèrica i altres parts del sud d’Europa. La planta creix en terrenys rocosos i marges de camins, sovint en sòls calcaris i secs.
Respecte a les propietats medicinals, cal destacar que Aristolochia pistolochia conté àcids aristolòquics, que són compostos químics altament tòxics i potencialment cancerígens. Aquestes substàncies es feien servir tradicionalment en preparacions d’herbolaris per tractar inflamacions, però actualment estan prohibides en molts països per la seva toxicitat. L’ús de les plantes del gènere Aristolochia, incloent-hi aquesta espècie, pot comportar riscos seriosos com la nefropatia aristolòquica, una forma greu de dany renal associada a la ingesta d’aquests compostos. Aquesta nefropatia pot conduir a insuficiència renal crònica i, en alguns casos, a càncer del tracte urinari.
Una curiositat sobre Aristolochia pistolochia és el seu sistema de pol·linització. Les flors d’aquesta planta tenen una forma tubular i estan dissenyades per atraure insectes, especialment mosques, amb una olor forta i poc agradable que imita la carn en descomposició. Aquesta estratègia és coneguda com a pol·linització per engany, ja que la planta fa creure als insectes que trobaran aliment o un lloc per pondre-hi ous, però en realitat només utilitza les mosques per transferir el pol·len.