La paraula sorus (en llatí i anglès el plural és “sori“) té els seus orígens en el grec antic. Prové del terme grec “σωρός” (sōrós), que significa “pila” o “munt”. Aquesta etimologia és molt apropiada, ja que els sorus són efectivament agrupacions o munts d’esporangis, les estructures que contenen les espores de les falgueres. L’ús d’aquest terme en botànica es remunta al segle XVIII, quan els botànics van començar a estudiar i classificar les falgueres de manera més sistemàtica. La paraula va ser adoptada per la comunitat científica per descriure aquestes estructures reproductives característiques de les falgueres i altres plantes afins.
És interessant notar que el concepte de “munt” o “pila” que està implícit en l’etimologia de sorus es reflecteix en la disposició física d’aquestes estructures a les fulles de les falgueres. Els sorus sovint apareixen com petits grups o munts de color marró o negre a la part del revers de les frondes (“fulles” de les falgueres), formant patrons que són útils per a la identificació de les espècies. La disposició i la forma dels sorus són característiques importants en la taxonomia de les falgueres. Per exemple, en la família Polypodiaceae, els sorus són típicament rodons i sense indusi (una estructura protectora), mentre que en la família Aspleniaceae, els sorus són allargats i coberts per un indusi lateral. Un exemple clar d’aquesta disposició es pot observar en la falguera comuna Polypodium vulgare, on els sorus formen files ordenades a banda i banda del nervi central de cada segment de la fronda. En contrast, la falguera mascle (Dryopteris filix-mas) presenta sorus en forma de ronyó distribuïts de manera més irregular per la superfície inferior de les pinnes (segments de les frondes). En algunes espècies, com la falguera anomenada llengua de cérvol (Asplenium scolopendrium) de la fotografia adjunta, els sorus formen línies paral·leles que s’assemblen a les marques deixades per les potes d’un mil peus, la qual cosa ha inspirat el seu nom científic.
Des d’un punt de vista medicinal, els sorus han tingut certa importància històrica. En algunes cultures tradicionals, les espores contingudes en els sorus de certes espècies de falgueres s’han utilitzat com a remei per a diverses malalties. Per exemple, les espores de la falguera mascle s’han emprat tradicionalment com a vermífug per expulsar cucs intestinals, tot i que aquest ús ha caigut en desús a causa de la toxicitat potencial i a l’existència de tractaments més segurs i eficaços.