El nom del gènere Salix és, en aparença, la paraula llatina clàssica que autors com Virgili o Plini el Vell feien servir per anomenar el salze i el vímet. Tanmateix, la seva història és molt més profunda i s’endinsa en les arrels de les llengües d’Europa. La paraula llatina no va néixer del no-res, sinó […]
Del salze a l’Aspirina: una història de torsions i remeis Llegeix més »
L’epítet específic alpinus (femení alpina, neutre alpinum) és un adjectiu llatí que es va formar directament a partir del nom de la serralada, Alpes. El sufix llatí comú -inus indica pertinença o procedència. És equivalent al català “-í” o “-ina” (com en gironí, de Girona). Per tant, alpinus significa literalment “relatiu o pertanyent als Alps”, “procedent dels
Epítet amb altura: alpinus i la cultura de l’alta muntanya Llegeix més »
El gènere Thymus pertany a la família de les lamiàcies i agrupa aproximadament 350 espècies de plantes perennes, majoritàriament mates petites i subarbustos. La seva distribució geogràfica és principalment paleàrtica, amb una concentració especialment elevada a la regió mediterrània. Aquestes plantes estan adaptades a climes assolellats i sòls ben drenats, i són un component característic de les
El gènere Thymus: un viatge des de l’antiguitat fins a la ciència moderna Llegeix més »
Coneguda com a flor de la fam o flor de la gana, la Potentilla verna (actualment reconeguda sovint com a Potentilla neumanniana) pot semblar un mot poètic o simbòlic, però té en realitat un origen profundament arrelat en la història de la supervivència en temps de carestia. Contràriament al que podria suggerir la seva bonica flor
La potentil·la que va alimentar la gana Llegeix més »
El nom popular púdol, amb què es coneix el Rhamnus alpina en diversos indrets de muntanya de Catalunya, és un exemple extraordinari de com la saviesa popular sintetitza, en una sola paraula, tot un conjunt de coneixements empírics sobre una planta. Aquest arbust, que creix habitualment en boscos humits, clarianes i tarteres dels Pirineus i
Púdol: una advertència en forma de nom Llegeix més »
El nom Hypericum ens transporta a un món de mites, medicina antiga i un toc de màgia botànica. Aquest gènere de plantes, conegut popularment com a herba de Sant Joan o pericó, amaga una etimologia tan intrigant com les seves flors grogues puntejades de vermell. Imagina’t caminant pels camps de l’antiga Grècia, on els savis observaven aquesta planta i
Hypericum: màgia botànica i tradició mil·lenària Llegeix més »
L’epítet específic perforatum està en diverses espècies vegetals, però només en una a casa nostra: l’Hypericum perforatum. Una planta que amaga secrets tan fascinants com les petites perforacions que li donen nom. Si t’has fixat bé en les seves fulles, veuràs que, en contrallum, semblen puntejades per milers de foradets com si haguessin estat travessades
perforatum: la màgia dels forats que no són forats Llegeix més »
La hipericina, un dels principis actius més emblemàtics de l’Hypericum perforatum (conegut com a hipèric o herba de Sant Joan), porta un nom que ressona amb la seva herència botànica i les seves propietats úniques. Explorar el seu origen etimològic és com obrir un llibre que combina mites, ciència i tradició. El terme hipericina deriva directament del nom
Hipericina: un viatge entre la química i l’història Llegeix més »
L’herba de Sant Joan és una d’aquestes plantes que sembla haver manllevat els secrets de la història per convertir-se en llegenda viva. El seu nom, que resa com un vers entre el sagrat i el terrenal, té arrels que s’endinsen tant en la terra de les tradicions cristianes com en el substrat de rituals pagans.
Herba de Sant Joan: quan la medicina i la màgia es donen la mà Llegeix més »
Imagina’t que ets un explorador del segle XVIII, amb un quadern de camp ple de dibuixos de plantes exòtiques. Entre les teves anotacions, et topes amb un grup d’arbres i arbusts tropicals amb fulles brillants i flors que semblen escultures de cera. Aquests éssers verds, plens de resina i secrets, porten un nom que sona
Clusiaceae: el nom que amaga llàgrimes vegetals i secrets botànics Llegeix més »
Quan parlem de la família Guttiferae, ens endinsem en un món de plantes que semblen portar secrets líquids en les seves venes. El nom mateix és una pista: ve del llatí gutta, que significa «gota», i ferae, «portar». És a dir, «les que porten gotes». I no és per casualitat. Aquestes plantes es caracteritzen per exsudar resines o
De Guttiferae a Clusiaceae: un viatge per la història botànica Llegeix més »
La família Hypericaceae ens transporta a un món de plantes plenes de simbolisme i usos ancestrals. Aquesta família botànica porta el nom del seu gènere més emblemàtic, Hypericum, i la seva etimologia és una finestra oberta a la cultura clàssica. La paraula Hypericum ve del grec ὑπέρ (hyper), que significa «per sobre» o «per damunt», i εἰκών (eikón), que es tradueix com a «imatge»
Hypericaceae: La família botànica que uneix ciència, màgia i tradició Llegeix més »
