El nom del gènere Betonica coincideix amb el seu nom popular betònica i ambdós termes tenen una història de més de dos mil anys que es remunta a l’antiguitat clàssica de la península Ibèrica i que és prou apassionant aprofundir-hi. La teoria etimològica més acceptada i documentada relaciona el nom Betonica amb els vètons (en […]
El retorn de Betonica: rescatant un nom amb 2000 anys d’història Llegeix més »
El nom del gènere Dianthus, que acull els populars clavells i clavellines, té una de les etimologies més poètiques i directes del món de la botànica. Procedeix directament del grec antic i el seu significat, “la flor de Déu” o “la flor divina”, reflecteix la gran estima que les persones li tenien a aquesta flor
Dianthus, la flor dels déus: etimologia d’un nom amb arrels celestials Llegeix més »
L’etimologia de la paraula catalana trèvol és un clar exemple de la transmissió i evolució del lèxic botànic a través de les llengües clàssiques fins a arribar a les llengües romàniques. El seu origen es remunta al grec antic, passant pel llatí i transformant-se fins a la forma que coneixem avui. El punt de partida
El trèvol: molt més que sort, també és història lingüística Llegeix més »
El nom del principi actiu salicina és un homenatge directe i transparent al seu origen botànic, una mena de certificat de naixement que en revela la procedència sense cap misteri. La paraula es construeix a partir del terme llatí Salix, el nom del gènere dels salzes, al qual s’afegeix el sufix “-ina”, un recurs comú
Hipòcrates, salzes i Bayer: la llarga ruta de la salicina Llegeix més »
El nom del gènere Salix és, en aparença, la paraula llatina clàssica que autors com Virgili o Plini el Vell feien servir per anomenar el salze i el vímet. Tanmateix, la seva història és molt més profunda i s’endinsa en les arrels de les llengües d’Europa. La paraula llatina no va néixer del no-res, sinó
Del salze a l’Aspirina: una història de torsions i remeis Llegeix més »
El gènere Thymus pertany a la família de les lamiàcies i agrupa aproximadament 350 espècies de plantes perennes, majoritàriament mates petites i subarbustos. La seva distribució geogràfica és principalment paleàrtica, amb una concentració especialment elevada a la regió mediterrània. Aquestes plantes estan adaptades a climes assolellats i sòls ben drenats, i són un component característic de les
El gènere Thymus: un viatge des de l’antiguitat fins a la ciència moderna Llegeix més »
El nom Hypericum ens transporta a un món de mites, medicina antiga i un toc de màgia botànica. Aquest gènere de plantes, conegut popularment com a herba de Sant Joan o pericó, amaga una etimologia tan intrigant com les seves flors grogues puntejades de vermell. Imagina’t caminant pels camps de l’antiga Grècia, on els savis observaven aquesta planta i
Hypericum: màgia botànica i tradició mil·lenària Llegeix més »
L’epítet específic perforatum està en diverses espècies vegetals, però només en una a casa nostra: l’Hypericum perforatum. Una planta que amaga secrets tan fascinants com les petites perforacions que li donen nom. Si t’has fixat bé en les seves fulles, veuràs que, en contrallum, semblen puntejades per milers de foradets com si haguessin estat travessades
perforatum: la màgia dels forats que no són forats Llegeix més »
L’etimologia del gènere Aristolochia prové del grec antic, i està composta per les paraules “ἄριστος” (áristos), que significa ‘el millor’ o ‘òptim’, i “λοχεία” (lokheía), que fa referència al part o al naixement. Aquesta etimologia es relaciona amb les antigues creences sobre les propietats d’aquestes plantes, les quals s’utilitzaven en la medicina tradicional per ajudar
Aristolochia pistolochia: L’engany floral i el seu perill medicinal Llegeix més »
L’epítet específic pistolochia té una etimologia que deriva de dues paraules gregues: pleistos πλειστος, que significa excel·lent, i locheia λοχεια que significa part, és a dir, excel·lent per al part, o que promou el puerperi. Així doncs, la combinació d’aquests dos elements lingüístics suggereix una planta que és «bona per al part» o que «ajuda
El part i la planta: pistolochia, usos medicinals ancestrals i toxicitat Llegeix més »
El nom d’aquesta família botànica deriva del gènere tipus Aristolochia, que al seu torn prové del dues paraules gregues: “ἄριστος” (áristos), que significa “el millor” o “òptim”, i “λοχεία” (lokheía), que es tradueix com a “part” o “naixement”. Aquest nom està relacionat amb l’antiga creença que algunes espècies d’aquest gènere ajudaven a facilitar el part
Aristolochiaceae: la relació entre plantes i salut femenina a l’antiga Grècia Llegeix més »
L’etimologia del terme genèric Euphrasia prové del grec antic εὐφρασία (euphrasía), que es pot traduir com “alegria” o “bona disposició”. Aquesta paraula està composta per dos elements: el prefix εὐ- (eu-), que significa “bo” o “bé”, i φράσις (phrásis), que es refereix a “parla” o “expressió”. Així doncs, el significat literal d’Euphrasia es podria entendre
Euphrasia: la llum dels ulls i l’alegria en la natura Llegeix més »
