De segur per poc que remeneu noms científics de plantes, us haureu topat amb l’epítet específic officinalis (o la seva variant officinale) i ho haureu relacionat amb una planta medicinal. Però, d’on prové aquest mot? Quan veiem aquest epítet en un nom científic com Salvia officinalis (sàlvia) o Calendula officinalis (boixac), és un indicador gairebé […]
Officinalis: el secret etimològic de les farmàcies de la natura Llegeix més »
L’epítet específic pyrenaica és la forma llatinitzada, femenina i adjectival que significa “dels Pirineus”, “pirinenca” o “originària dels Pirineus”. S’utilitza per anomenar espècies (animals o vegetals) que van ser descrites per primer cop en aquesta serralada, que hi tenen el seu hàbitat principal o que en són endèmiques. L’epítet ha de concordar en gènere gramatical amb
De Pirene a pyrenaica: etimologia i llegenda d’un nom que viu en les espècies Llegeix més »
L’epítet específic alpinus (femení alpina, neutre alpinum) és un adjectiu llatí que es va formar directament a partir del nom de la serralada, Alpes. El sufix llatí comú -inus indica pertinença o procedència. És equivalent al català “-í” o “-ina” (com en gironí, de Girona). Per tant, alpinus significa literalment “relatiu o pertanyent als Alps”, “procedent dels
Epítet amb altura: alpinus i la cultura de l’alta muntanya Llegeix més »
L’epítet específic pistolochia té una etimologia que deriva de dues paraules gregues: pleistos πλειστος, que significa excel·lent, i locheia λοχεια que significa part, és a dir, excel·lent per al part, o que promou el puerperi. Així doncs, la combinació d’aquests dos elements lingüístics suggereix una planta que és «bona per al part» o que «ajuda
El part i la planta: pistolochia, usos medicinals ancestrals i toxicitat Llegeix més »
L’epítet específic rupestre -is té les seves arrels en el llatí clàssic, derivant de la paraula “rupes”, que significa ‘roca’ o ‘penya-segat’. Aquest terme s’utilitza en la nomenclatura binomial de les espècies per a descriure organismes, particularment plantes, que creixen o viuen en ambients rocosos o pedregosos. La terminació “-estre -is” en llatí indica relació
Plantes rupestres: Vida entre les roques i penya-segats Llegeix més »
Quan pensem en el color ‘blanc’, sovint ens ve al cap la imatge d’una fulla en blanc, d’un cel clar o de l’albada o, fins i tot, potser, dels imponents penya-segats de Dover. Però, sabies que aquest color ha tingut una influència profunda en la nostra llengua i cultura? Endinsem-nos en l’etimologia fascinant d’alguns epítets
L’origen “blanc” dels epítets alba/us, albida/us i albina/us Llegeix més »
Quan escoltem l’epítet específic albicans, potser no ens crida l’atenció a primera vista. Però, com moltes paraules, amaga un tresor etimològic que ens transporta a paisatges d’una blancor pura i màgica. L’epítet albicans prové del llatí albus, que significa ‘blanc’. Però no parlem d’un blanc qualsevol. Imagina’t la neu immaculada que cobreix les muntanyes en
Albicans (i Candida): un bon exemple d’oxímoron en colors Llegeix més »
El gènere Erinus només té dues espècies distribuïdes per regions muntanyenques del sud d’Europa, particularment a la Mediterrània i a casa nostra tenim la més abundosa Erinus alpinus que es coneix popularment com erinus. Les seves plantes tenen la peculiaritat de florir amb colors intensos i vibrants. Aquesta característica fa que siguin apreciades tant per
Erinus: una joia mediterrània amb una història etimològica intrigant Llegeix més »
L’epítet erucoides fa referència a la seva semblança amb el gènere Eruca, que inclou plantes com la ruca (o rúcula) cultivada (Eruca vesicaria subsp. sativa), coneguda per les seves fulles comestibles de sabor picant. Un bon exemple és la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides). L’etimologia de l’epítet erucoides prové del llatí i del grec. Es pot dividir
Erucoides: un vincle lingüístic i morfològic amb l’eruga i la ruca Llegeix més »
La paraula ginkgo és el nom amb el qual es coneix a l’espècie vegetal Ginkgo biloba, únic supervivent de la família de plantes gimnospermes Ginkgoacea, i un dels fòssils vivents més antics que es remunten al Juràssic fa uns 210 milions d’anys. A la vegada també és el nom del gènere – Ginkgo– i atès
Ginkgo biloba: l’arbre “fòssil” amb beneficis per la salut cognitiva Llegeix més »
El nom baccata fa referència a l’epítet específic del teix comú, Taxus baccata, que ens proporciona una esplèndida visió d’aquesta espècie tan singular. Prové del llatí baccatus, que significa «portador de baies». Aquesta descripció es relaciona amb l’aspecte més notable del teix, el seu fruit. En lloc del típic fruit de closca dura que podríem esperar
Baccata: el món ocult dins una baia Llegeix més »
Els mots llatins hortense i hortensis estan relacionats amb l’horticultura, una paraula que ve del llatí hortus que significa jardí i cultura que significa cultiu. Ara endinsem-nos més en aquesta fascinant etimologia. Hortus és una de les paraules llatines més antigues, que arriba als primers dies de l’imperi romà i molt probablement més enllà. Aquesta paraula
L’herència dels horts antics: entenent ‘hortense’ i ‘hortensis’ Llegeix més »
