Officinalis: el secret etimològic de les farmàcies de la natura

De segur per poc que remeneu noms científics de plantes, us haureu topat amb l’epítet específic officinalis (o la seva variant officinale) i ho haureu relacionat amb una planta medicinal. Però, d’on prové aquest mot? Quan veiem aquest epítet en un nom científic com Salvia officinalis (sàlvia) o Calendula officinalis (boixac), és un indicador gairebé […]

Officinalis: el secret etimològic de les farmàcies de la natura Llegeix més »

De Pirene a pyrenaica: etimologia i llegenda d’un nom que viu en les espècies

L’epítet específic pyrenaica és la forma llatinitzada, femenina i adjectival que significa “dels Pirineus”, “pirinenca” o “originària dels Pirineus”. S’utilitza per anomenar espècies (animals o vegetals) que van ser descrites per primer cop en aquesta serralada, que hi tenen el seu hàbitat principal o que en són endèmiques. L’epítet ha de concordar en gènere gramatical amb

De Pirene a pyrenaica: etimologia i llegenda d’un nom que viu en les espècies Llegeix més »

Quan la botànica parla de fusta: etimologia i significat d’arboreus

L’epítet específic arboreus (masculí), arborea (femení) o arboreum (neutre) és una de les descripcions més directes i visuals que podem trobar en la nomenclatura botànica. El seu origen ens transporta sense intermediaris al cor del llatí clàssic, ja que deriva directament del substantiu arbor, arboris, que es tradueix inequívocament com a “arbre“. La transformació de

Quan la botànica parla de fusta: etimologia i significat d’arboreus Llegeix més »

Muntanya i montanum: una mateixa arrel, dues vides paral·leles

  L’epítet específic montanum és un cultisme pres directament del llatí, utilitzat de manera recurrent en la nomenclatura binomial per designar espècies pròpies d’hàbitats de muntanya. La seva procedència és l’adjectiu llatí montānus, -a, -um, que significa “relatiu o pertanyent a la muntanya”. Aquest adjectiu es construeix a partir de la combinació del substantiu llatí

Muntanya i montanum: una mateixa arrel, dues vides paral·leles Llegeix més »

Epítet amb altura: alpinus i la cultura de l’alta muntanya

L’epítet específic alpinus (femení alpina, neutre alpinum) és un adjectiu llatí que es va formar directament a partir del nom de la serralada, Alpes. El sufix llatí comú -inus indica pertinença o procedència. És equivalent al català “-í” o “-ina” (com en gironí, de Girona). Per tant, alpinus significa literalment “relatiu o pertanyent als Alps”, “procedent dels

Epítet amb altura: alpinus i la cultura de l’alta muntanya Llegeix més »

perforatum: la màgia dels forats que no són forats

L’epítet específic perforatum està en diverses espècies vegetals, però només en una a casa nostra: l’Hypericum perforatum. Una planta que amaga secrets tan fascinants com les petites perforacions que li donen nom. Si t’has fixat bé en les seves fulles, veuràs que, en contrallum, semblen puntejades per milers de foradets com si haguessin estat travessades

perforatum: la màgia dels forats que no són forats Llegeix més »

El part i la planta: pistolochia, usos medicinals ancestrals i toxicitat

L’epítet específic pistolochia té una etimologia que deriva de dues paraules gregues: pleistos πλειστος, que significa excel·lent, i locheia λοχεια que significa part, és a dir, excel·lent per al part, o que promou el puerperi. Així doncs, la combinació d’aquests dos elements lingüístics suggereix una planta que és «bona per al part» o que «ajuda

El part i la planta: pistolochia, usos medicinals ancestrals i toxicitat Llegeix més »

Plantes sense tija: comprenent el terme acaule i la seva importància ecològica

L’epítet acaule o acaulis té una etimologia que es remunta a les arrels del llatí i el grec antic. Aquest terme botànic es compon de dos elements: el prefix “a-“, que significa “sense” o “mancat de”, i “caulis“, que en llatí significa “tija” o “tronc”. La paraula “caulis” al seu torn deriva del grec antic

Plantes sense tija: comprenent el terme acaule i la seva importància ecològica Llegeix més »

De Lutècia a París: l’epítet ‘lutetiana’ en botànica i geologia

L’epítet “lutetiana” té les seves arrels en l’antiga ciutat de Lutècia, que més tard es convertiria en l’actual París. Aquest nom prové del llatí «Lutetia Parisiorum», que significa «Lutècia dels Parisos», en referència a la tribu gal·la que habitava la zona. L’etimologia exacta de “Lutècia” és objecte de debat entre els lingüistes, però hi ha

De Lutècia a París: l’epítet ‘lutetiana’ en botànica i geologia Llegeix més »

Blancs i grisos en el regne vegetal: la història darrere l’epítet incanus

L’epítet específic incana -um -us és un terme llatí que s’utilitza sovint en la nomenclatura botànica per descriure característiques relacionades amb el color de diverses espècies de plantes. Etimològicament, incanus deriva directament del llatí clàssic i està compost per dos elements: El prefix “in-“: En aquest cas, el prefix no té un sentit negatiu com en moltes

Blancs i grisos en el regne vegetal: la història darrere l’epítet incanus Llegeix més »

L’origen “blanc” dels epítets alba/us, albida/us i albina/us

Quan pensem en el color ‘blanc’, sovint ens ve al cap la imatge d’una fulla en blanc, d’un cel clar o de l’albada o, fins i tot, potser, dels imponents penya-segats de Dover. Però, sabies que aquest color ha tingut una influència profunda en la nostra llengua i cultura? Endinsem-nos en l’etimologia fascinant d’alguns epítets

L’origen “blanc” dels epítets alba/us, albida/us i albina/us Llegeix més »

Desplaça cap amunt