Erinus: una joia mediterrània amb una història etimològica intrigant

/

El gènere Erinus només té dues espècies distribuïdes per regions muntanyenques del sud d’Europa, particularment a la Mediterrània i a casa nostra tenim la més abundosa Erinus alpinus que es coneix popularment com erinus. Les seves plantes tenen la peculiaritat de florir amb colors intensos i vibrants. Aquesta característica fa que siguin apreciades tant per […]

Erinus: una joia mediterrània amb una història etimològica intrigant Llegeix més »

Erucoides: un vincle lingüístic i morfològic amb l’eruga i la ruca

/

L’epítet erucoides fa referència a la seva semblança amb el gènere Eruca, que inclou plantes com la ruca (o rúcula) cultivada (Eruca vesicaria subsp. sativa), coneguda per les seves fulles comestibles de sabor picant. Un bon exemple és la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides). L’etimologia de l’epítet erucoides prové del llatí i del grec. Es pot dividir

Erucoides: un vincle lingüístic i morfològic amb l’eruga i la ruca Llegeix més »

Ginkgo biloba: l’arbre “fòssil” amb beneficis per la salut cognitiva

/

La paraula ginkgo és el nom amb el qual es coneix a l’espècie vegetal Ginkgo biloba, únic supervivent de la família de plantes gimnospermes Ginkgoacea, i un dels fòssils vivents més antics que es remunten al Juràssic fa uns 210 milions d’anys. A la vegada també és el nom del gènere – Ginkgo– i atès

Ginkgo biloba: l’arbre “fòssil” amb beneficis per la salut cognitiva Llegeix més »

L’herència dels horts antics: entenent ‘hortense’ i ‘hortensis’

/

Els mots llatins hortense i hortensis estan relacionats amb l’horticultura, una paraula que ve del llatí hortus que significa jardí i cultura que significa cultiu. Ara endinsem-nos més en aquesta fascinant etimologia. Hortus és una de les paraules llatines més antigues, que arriba als primers dies de l’imperi romà i molt probablement més enllà. Aquesta paraula

L’herència dels horts antics: entenent ‘hortense’ i ‘hortensis’ Llegeix més »

Desvetllant l’origen d’occidentalis: els secrets de l’oest

/

L’epítet occidentale o occidentalis també està present en un bon nombre de plantes de casa nostra, per exemple en l’el·lèbor verd (Helleborus viridis subsp. occidentalis) En la seva essència, ‘occidental’ prové del llatí ‘occidentalis’, que deriva del verb ‘occidere’. Aquest verb llatí té un significat profundament poètic: ‘caure’ o ‘anar cap avall’. Tal com el

Desvetllant l’origen d’occidentalis: els secrets de l’oest Llegeix més »

Rastrejant l’est: l’origen de la paraula ‘orientalis’ i les seves connotacions

/

Hi ha un bon grapat d’espècies a casa nostra amb l’epítet orientale i orientalis per indicar que és propi d’Orient, per exemple el plataner d’ombra (Platanus orientalis). Els antics llatins, en la seva rica llengua i cultura, tenien una paraula singular per descriure l’acte de néixer: “orior, orieris”. Aquest verb era prou versàtil per ser

Rastrejant l’est: l’origen de la paraula ‘orientalis’ i les seves connotacions Llegeix més »

Cyanus: descobrint el blau fosc de la natura

/

L’epítet específic cyanus (i també el gènere de plantes Cyanus de les asteràcies, com Cyanus segetum) fa referència al color blau intens de les flors amb aquest epítet. L’etimologia de “cyanus” prové del grec antic “κύανος” (kyanos), que significa “blau fosc”. Aquest terme grec ha donat lloc a prefixos com “cian-” i “ciano-“, que es

Cyanus: descobrint el blau fosc de la natura Llegeix més »

Chamaepitys: una planta menuda que evoca als pins

/

L’epítet específic chamaepitys és un terme que es troba en la nomenclatura científica de diverses plantes, com ara Ajuga chamaepitys, una Lamiaceae ben present a casa nostra. L’etimologia d’aquest epítet específic prové de dues paraules gregues: “χαμαί” (chamaí): aquesta paraula grega significa ‘a terra’ o ‘sobre el terra’. És un prefix que s’utilitza per descriure

Chamaepitys: una planta menuda que evoca als pins Llegeix més »

sabina: un epítet en honor al poble dels Sabinus

/

L’etimologia de l’epítet sabina, prové del llatí Sabinus que a la vegada té un origen desconegut. La paraula sabina designa l’habitant d’un poble d’Itàlia preromana i també la llengua que parlaven, considerada del grup itàlic osco-sabelí. Els sabins habitaven al centre d’Itàlia des dels Apenins cap a l’oest, arribant a les proximitats del riu Tíber

sabina: un epítet en honor al poble dels Sabinus Llegeix més »

phoenicea: un epítet que porta a pensar amb els fenicis

/

L’epítet phoenicea es fa servir en la nomenclatura científica per a descriure plantes que tenen una aparença o coloració que recorda la dels fenicis o les seves obres d’art. Aquest terme deriva del llatí i fa referència a l’antiga civilització fenícia, que era coneguda per la seva habilitat en la producció de tintes i pigments.

phoenicea: un epítet que porta a pensar amb els fenicis Llegeix més »

Desplaça cap amunt