L’etimologia de l’epítet sabina, prové del llatí Sabinus que a la vegada té un origen desconegut. La paraula sabina designa l’habitant d’un poble d’Itàlia preromana i també la llengua que parlaven, considerada del grup itàlic osco-sabelí. Els sabins habitaven al centre d’Itàlia des dels Apenins cap a l’oest, arribant a les proximitats del riu Tíber on creixien abundants els petits bosquets dels savinars (Juniperus sabina). Però encara que els romans establien una relació entre aquest nom i el del poble dels sabins, potser és una mera etimologia popular i caldria relacionar l’epítet sabina amb la mateixa arrel que el fitònim sabucus (saüc).