L’herència dels horts antics: entenent ‘hortense’ i ‘hortensis’

Els mots llatins hortense i hortensis estan relacionats amb l’horticultura, una paraula que ve del llatí hortus que significa jardí i cultura que significa cultiu. Ara endinsem-nos més en aquesta fascinant etimologia. Hortus és una de les paraules llatines més antigues, que arriba als primers dies de l’imperi romà i molt probablement més enllà. Aquesta paraula […]

L’herència dels horts antics: entenent ‘hortense’ i ‘hortensis’ Llegeix més »

Desvetllant l’origen d’occidentalis: els secrets de l’oest

L’epítet occidentale o occidentalis també està present en un bon nombre de plantes de casa nostra, per exemple en l’el·lèbor verd (Helleborus viridis subsp. occidentalis) En la seva essència, ‘occidental’ prové del llatí ‘occidentalis’, que deriva del verb ‘occidere’. Aquest verb llatí té un significat profundament poètic: ‘caure’ o ‘anar cap avall’. Tal com el

Desvetllant l’origen d’occidentalis: els secrets de l’oest Llegeix més »

Rastrejant l’est: l’origen de la paraula ‘orientalis’ i les seves connotacions

Hi ha un bon grapat d’espècies a casa nostra amb l’epítet orientale i orientalis per indicar que és propi d’Orient, per exemple el plataner d’ombra (Platanus orientalis). Els antics llatins, en la seva rica llengua i cultura, tenien una paraula singular per descriure l’acte de néixer: “orior, orieris”. Aquest verb era prou versàtil per ser

Rastrejant l’est: l’origen de la paraula ‘orientalis’ i les seves connotacions Llegeix més »

Cyanus: descobrint el blau fosc de la natura

L’epítet específic cyanus (i també el gènere de plantes Cyanus de les asteràcies, com Cyanus segetum) fa referència al color blau intens de les flors amb aquest epítet. L’etimologia de “cyanus” prové del grec antic “κύανος” (kyanos), que significa “blau fosc”. Aquest terme grec ha donat lloc a prefixos com “cian-” i “ciano-“, que es

Cyanus: descobrint el blau fosc de la natura Llegeix més »

Blauet i el color blau: una odissea etimològica a través de cultures i temps

Imagina’t passejant per un camp idíl·lic a la primavera, quan de sobte, una explosió de color blau et crida l’atenció. Allà, entre les espigues de cereals, trobes un grup de Centaurea cyanus, més conegudes com a blauets, malgrat disposar de molts més noms populars que fan referència al cridaner color blau com “caps blaus”, “blaus”,

Blauet i el color blau: una odissea etimològica a través de cultures i temps Llegeix més »

Abelmochus: el gènere amb olor a tescicle

El gènere Abelmochus pertany a la família Malvaceae, la mateixa família que inclou plantes com l’hibiscus, la malva i el cacau. Les espècies d’Abelmochus, poc més de deu, es troben principalment en regions tropicals i subtropicals d’Àsia, Àfrica i Austràlia. A casa nostra només n’hi ha una espècie –Abelmoschus esculentus, anomenada ocra- i és cultivada.

Abelmochus: el gènere amb olor a tescicle Llegeix més »

Teucrium: un gènere amb un toc de mitologia i medicina tradicional

El gènere Teucrium és un grup de plantes que pertany a la família Lamiaceae, la mateixa família de la menta, el romaní i la sàlvia. Aquest gènere inclou al voltant de 250 espècies que es poden trobar principalment en les regions mediterrànies, encara que també es troben en Àsia, Àfrica del Nord i Europa. A

Teucrium: un gènere amb un toc de mitologia i medicina tradicional Llegeix més »

Garlanda: l’art de guarnir

Es diu garlanda a una cadena de flors que hom penja com a adorn o, en algunes cultures com ofrena als visitants nouvinguts. Etimològicament, prové del francès i l’occità garlande, probablement d’un garnande, derivat de garnir ‘guarnir’, d’un mot antic francès warnjanda (=‘la que guarneix’). Curiosament, d’aquí va passar al castellà com a guirnalda que

Garlanda: l’art de guarnir Llegeix més »

Corol·la: la petita corona o garlanda de les flors

La paraula corol·la en botànica es refereix a l’estructura formada pel conjunt de pètals d’una flor, que envolta i protegeix les parts reproductives d’aquesta. Aquesta paraula té origen en el llatí i el grec antic. El terme “corol·la” deriva del llatí corolla, que significa ‘petita corona’ o ‘garlanda de flors’. Aquesta paraula, al seu torn,

Corol·la: la petita corona o garlanda de les flors Llegeix més »

trementina, trementinaires i aiguarràs

La paraula trementina deriva (via llatí i posteriorment francès) de la paraula grega τερεβινθίνη terebinthine i, al seu torn, la forma femenina (per conformar-se amb el gènere femení de la paraula grega, que significa ‘resina’) d’un adjectiu (τερεβίνθινος) derivat del grec substantiu (τερέβινθος) per a la planta terebinth. De fet, aquest terme en la seva

trementina, trementinaires i aiguarràs Llegeix més »

Antireumàtic i antiartrític: una qüestió d’humors

Antireumàtic es refereix a una planta, substància, medicament o tractament que té la funció de combatre o prevenir les malalties reumàtiques com per exemple l’artritis reumatoide. D’aquí que, sovint, també es parli d’antiartrític. L’etimologia de la paraula antireumàtic es pot desglossar en dues parts: ‘anti-‘ i ‘reumàtic’. ‘Anti-‘: Aquest prefix prové del grec antic “ἀντί”

Antireumàtic i antiartrític: una qüestió d’humors Llegeix més »

Desplaça cap amunt