La paraula trementina deriva (via llatí i posteriorment francès) de la paraula grega τερεβινθίνη terebinthine i, al seu torn, la forma femenina (per conformar-se amb el gènere femení de la paraula grega, que significa ‘resina’) d’un adjectiu (τερεβίνθινος) derivat del grec substantiu (τερέβινθος) per a la planta terebinth. De fet, aquest terme en la seva etimologia és conferit del substantiu «trebentina» i amb ella del llatí terebinthīna que vol dir, exactament, terebint. I és que una de les primeres fonts de la trementina va ser el terebint (Pistacia terebinthus), un arbre mediterrani emparentat amb el pistatxo.
Tot i que la paraula originalment es referia a l’exsudat resinós dels arbres de terebint (per exemple, trementina de Quíos, trementina de Xipre i trementina persa), actualment es refereix al dels arbres de les coníferes o la seva part d’oli volàtil, és a dir, oli (esperit o essència) de trementina o aiguarràs. El mot aiguarràs prové etimològicament del llatí aqua rasis (=aigua de pega o aigua de resina). Amb tot, cal diferenciar l’aiguarràs d’origen vegetal, del que es coneix pel nom d’aiguarràs mineral que és un derivat del petroli.
Comentar també, que la trementina era el producte principal usat en l’ofici de les trementinaires. Aquestes eren dones originàries de zones de muntanya que es dedicaven a la recol·lecció d’herbes remeieres i olis essencials, l’elaboració de remeis i la comercialització d’aquests productes en masies i pobles de Catalunya al llarg d’unes rutes que eren recorregudes a peu. Si en voleu saber més, podeu llegir l’entrada a la Viquipèdia o l’escrit del Museu de les Trementinaires.