.jpg){kind=link}
El gènere Abelmochus pertany a la família Malvaceae, la mateixa família que inclou plantes com l’hibiscus, la malva i el cacau. Les espècies d’Abelmochus, poc més de deu, es troben principalment en regions tropicals i subtropicals d’Àsia, Àfrica i Austràlia. A casa nostra només n’hi ha una espècie –Abelmoschus esculentus, anomenada ocra- i és cultivada.
L’etimologia del gènere Abelmochus té les seves arrels en la paraula àrab abu-l-Mosk, que es tradueix com a ‘pare de l’almesc’. Aquesta denominació es deu a l’olor característica a mesc que desprenen les llavors d’aquestes plantes.
El mesc, també conegut com a almesc, és un ingredient valorat en perfumeria i se l’ha considerat tradicionalment un afrodisíac. Aquest terme prové de l’àrab clàssic al-misk i del sànscrit muskà, que significa ‘testicle’.
És interessant notar que hi ha altres plantes i animals que fan referència al mesc en els seus noms a causa de la seva importància històrica en la perfumeria. El gènere Abelmochus és un exemple d’aquesta connexió etimològica amb l’almesc, destacant la relació entre les propietats olfactives de les seves llavors i aquest ingredient tan apreciat.
Aquest gènere inclou diverses espècies que tenen importància agronòmica i medicinal. Una de les espècies més conegudes és l’Abelmoschus esculentus, més conegut com a quimbombó o okra. Aquesta planta és cultivada per les seves llavors comestibles, que són riques en fibra, vitamines i minerals, i s’utilitzen en una gran varietat de plats en moltes cuines del món.
Algunes espècies d’Abelmochus també tenen propietats medicinals, i s’han emprat en medicina tradicional per tractar diverses afeccions, com ara inflamacions, diarrea, febre o malalties de la pell. A més a més, les llavors d’algunes espècies d’Abelmochus, com ara l’Abelmoschus moschatus, tenen, com hem dit, una olor característica a mesc, que les fa valuoses en la indústria de la perfumeria.