L’epítet occidentale o occidentalis també està present en un bon nombre de plantes de casa nostra, per exemple en l’el·lèbor verd (Helleborus viridis subsp. occidentalis) En la seva essència, ‘occidental’ prové del llatí ‘occidentalis’, que deriva del verb ‘occidere’. Aquest verb llatí té un significat profundament poètic: ‘caure’ o ‘anar cap avall’. Tal com el […]
Desvetllant l’origen d’occidentalis: els secrets de l’oest Llegeix més »
Hi ha un bon grapat d’espècies a casa nostra amb l’epítet orientale i orientalis per indicar que és propi d’Orient, per exemple el plataner d’ombra (Platanus orientalis). Els antics llatins, en la seva rica llengua i cultura, tenien una paraula singular per descriure l’acte de néixer: “orior, orieris”. Aquest verb era prou versàtil per ser
Rastrejant l’est: l’origen de la paraula ‘orientalis’ i les seves connotacions Llegeix més »
L’epítet específic cyanus (i també el gènere de plantes Cyanus de les asteràcies, com Cyanus segetum) fa referència al color blau intens de les flors amb aquest epítet. L’etimologia de “cyanus” prové del grec antic “κύανος” (kyanos), que significa “blau fosc”. Aquest terme grec ha donat lloc a prefixos com “cian-” i “ciano-“, que es
Cyanus: descobrint el blau fosc de la natura Llegeix més »
Imagina’t passejant per un camp idíl·lic a la primavera, quan de sobte, una explosió de color blau et crida l’atenció. Allà, entre les espigues de cereals, trobes un grup de Centaurea cyanus, més conegudes com a blauets, malgrat disposar de molts més noms populars que fan referència al cridaner color blau com “caps blaus”, “blaus”,
Blauet i el color blau: una odissea etimològica a través de cultures i temps Llegeix més »
El gènere Abelmochus pertany a la família Malvaceae, la mateixa família que inclou plantes com l’hibiscus, la malva i el cacau. Les espècies d’Abelmochus, poc més de deu, es troben principalment en regions tropicals i subtropicals d’Àsia, Àfrica i Austràlia. A casa nostra només n’hi ha una espècie –Abelmoschus esculentus, anomenada ocra- i és cultivada.
Abelmochus: el gènere amb olor a tescicle Llegeix més »
El gènere Teucrium és un grup de plantes que pertany a la família Lamiaceae, la mateixa família de la menta, el romaní i la sàlvia. Aquest gènere inclou al voltant de 250 espècies que es poden trobar principalment en les regions mediterrànies, encara que també es troben en Àsia, Àfrica del Nord i Europa. A
Teucrium: un gènere amb un toc de mitologia i medicina tradicional Llegeix més »
Es diu garlanda a una cadena de flors que hom penja com a adorn o, en algunes cultures com ofrena als visitants nouvinguts. Etimològicament, prové del francès i l’occità garlande, probablement d’un garnande, derivat de garnir ‘guarnir’, d’un mot antic francès warnjanda (=‘la que guarneix’). Curiosament, d’aquí va passar al castellà com a guirnalda que
Garlanda: l’art de guarnir Llegeix més »
La paraula corol·la en botànica es refereix a l’estructura formada pel conjunt de pètals d’una flor, que envolta i protegeix les parts reproductives d’aquesta. Aquesta paraula té origen en el llatí i el grec antic. El terme “corol·la” deriva del llatí corolla, que significa ‘petita corona’ o ‘garlanda de flors’. Aquesta paraula, al seu torn,
Corol·la: la petita corona o garlanda de les flors Llegeix més »
L’herba felera a artètica (Ajuga chamaepitys) és una planta menuda de les labiades ben representada als prats eixuts de casa nostra. Altres sinònims alternatius per aquesta planta són: herba artètica, herba de cirera, herba de la inflamació, herba de retorçó, herba del torçó, herba flatera, herba iva, herbeta amarga, iva artètica, retorçó, torçó, entre altres.
Herba felera: la planta medicinal amb l’amargor de la fel Llegeix més »
L’artètica (Ajuga chamaepitys) és una petita labiada que creix en terrenys erms a bona part de país. Altres noms per aquesta espècie és el seu sinònim complementari d’herba felera i molts altres sinònims alternatius com herba artètica, herba de cirera, herba de la inflamació, herba de retorçó, herba del torçó, herba flatera, herba iva, herbeta
Artètica: una bona planta per evitar l’artritis. Llegeix més »
Ajuga chamaepitys pertany a la família Lamiaceae i en català té un bon grapat de noms (herba felera, artètica, herba artètica, herba de cirera, herba de la inflamació, herba de retorçó, herba del torçó, herba flatera, herba iva, herbeta amarga, iva artètica, retorçó, torçó, etc.) dels quals només els dos primers són normatius al DIEC2.
Ajuga chamaepitys: l’amargor medicinal amb olor a pi Llegeix més »
El gènere Ajuga pertany a la família Lamiaceae, i agrupa una cinquantena llarga d’espècies entre Europa, Àsia, Àfrica i Austràlia. A Catalunya en tenim quatre ben repartides per tot el territori. L’etimologia del gènere “Ajuga” prové del llatí i és força incerta. Una possible interpretació ens porta al grec α, a- (= sense) i ζυγόν
Ajuga: un gènere d’etimologia obscura Llegeix més »
