L’herba felera a artètica (Ajuga chamaepitys) és una planta menuda de les labiades ben representada als prats eixuts de casa nostra. Altres sinònims alternatius per aquesta planta són: herba artètica, herba de cirera, herba de la inflamació, herba de retorçó, herba del torçó, herba flatera, herba iva, herbeta amarga, iva artètica, retorçó, torçó, entre altres.
Cal indicar que hi ha altres plantes que en català reben aquest nom d”herba felera’, però no el tenen com a prioritari en el diccionari normatiu del DIEC2. Entre altres citar l’herba presseguera (=Polygonum persicaria), l’herba de la carabasseta (=Aristolochia rotunda), herba fetgera (=Anemone hepatica) i la falzia roja (=Asplenium trichomanes).
El nom de ‘felera’ fa referència al seu gust amarg, com de fel que, de sempre, s’ha considerat com amargant i gairebé repugnant. La paraula ‘fel’ ve del llatí fel, fellis amb un significat de bilis o també, en sentit figurat, amargor, còlera o fins i tot verí. En aquest vocable llatí, els parlants castellans van produir l’habitual aspiració de la ‘f’ inicial i la diptongació de l’ ‘e’ breu accentuada, donant com a resultat el mot ‘hiel‘ de mateix significat que fel. A la vegada, la paraula llatina fel es vincula a una arrel indoeuropea ghel– (ĝhel-1) associada a la idea de brillar, a colors que van del verd clar al groc, i a la secreció que anomenem ‘bilis’ tant en llatí com en grec i del mateix color groc-verdós. Aquesta arrel va donar lloc en grec al substantiu χολή (“cholé”, =bilis), d’on apareixen els termes còlera, colesterol o malenconia, i a l’adjectiu χλωρός (“chlorós”, verd), d’on s’originen, per exemple, els termes clor o clorofil·la.
És evident, doncs, que aquesta planta té un gust especialment amargant pres en infusió ateses les seves reconegudes propietats medicinals.