De segur per poc que remeneu noms científics de plantes, us haureu topat amb l’epítet específic officinalis (o la seva variant officinale) i ho haureu relacionat amb una planta medicinal. Però, d’on prové aquest mot? Quan veiem aquest epítet en un nom científic com Salvia officinalis (sàlvia) o Calendula officinalis (boixac), és un indicador gairebé […]
Officinalis: el secret etimològic de les farmàcies de la natura Llegeix més »
El nom Hypericum ens transporta a un món de mites, medicina antiga i un toc de màgia botànica. Aquest gènere de plantes, conegut popularment com a herba de Sant Joan o pericó, amaga una etimologia tan intrigant com les seves flors grogues puntejades de vermell. Imagina’t caminant pels camps de l’antiga Grècia, on els savis observaven aquesta planta i
Hypericum: màgia botànica i tradició mil·lenària Llegeix més »
L’epítet específic perforatum està en diverses espècies vegetals, però només en una a casa nostra: l’Hypericum perforatum. Una planta que amaga secrets tan fascinants com les petites perforacions que li donen nom. Si t’has fixat bé en les seves fulles, veuràs que, en contrallum, semblen puntejades per milers de foradets com si haguessin estat travessades
perforatum: la màgia dels forats que no són forats Llegeix més »
La hipericina, un dels principis actius més emblemàtics de l’Hypericum perforatum (conegut com a hipèric o herba de Sant Joan), porta un nom que ressona amb la seva herència botànica i les seves propietats úniques. Explorar el seu origen etimològic és com obrir un llibre que combina mites, ciència i tradició. El terme hipericina deriva directament del nom
Hipericina: un viatge entre la química i l’història Llegeix més »
Imagina’t que ets un explorador del segle XVIII, amb un quadern de camp ple de dibuixos de plantes exòtiques. Entre les teves anotacions, et topes amb un grup d’arbres i arbusts tropicals amb fulles brillants i flors que semblen escultures de cera. Aquests éssers verds, plens de resina i secrets, porten un nom que sona
Clusiaceae: el nom que amaga llàgrimes vegetals i secrets botànics Llegeix més »
Quan parlem de la família Guttiferae, ens endinsem en un món de plantes que semblen portar secrets líquids en les seves venes. El nom mateix és una pista: ve del llatí gutta, que significa «gota», i ferae, «portar». És a dir, «les que porten gotes». I no és per casualitat. Aquestes plantes es caracteritzen per exsudar resines o
De Guttiferae a Clusiaceae: un viatge per la història botànica Llegeix més »
La família Hypericaceae ens transporta a un món de plantes plenes de simbolisme i usos ancestrals. Aquesta família botànica porta el nom del seu gènere més emblemàtic, Hypericum, i la seva etimologia és una finestra oberta a la cultura clàssica. La paraula Hypericum ve del grec ὑπέρ (hyper), que significa «per sobre» o «per damunt», i εἰκών (eikón), que es tradueix com a «imatge»
Hypericaceae: La família botànica que uneix ciència, màgia i tradició Llegeix més »
L’etimologia del gènere Aristolochia prové del grec antic, i està composta per les paraules “ἄριστος” (áristos), que significa ‘el millor’ o ‘òptim’, i “λοχεία” (lokheía), que fa referència al part o al naixement. Aquesta etimologia es relaciona amb les antigues creences sobre les propietats d’aquestes plantes, les quals s’utilitzaven en la medicina tradicional per ajudar
Aristolochia pistolochia: L’engany floral i el seu perill medicinal Llegeix més »
L’epítet específic pistolochia té una etimologia que deriva de dues paraules gregues: pleistos πλειστος, que significa excel·lent, i locheia λοχεια que significa part, és a dir, excel·lent per al part, o que promou el puerperi. Així doncs, la combinació d’aquests dos elements lingüístics suggereix una planta que és «bona per al part» o que «ajuda
El part i la planta: pistolochia, usos medicinals ancestrals i toxicitat Llegeix més »
El terme Calystegia té les seves arrels en el grec antic, combinant dues paraules per formar un nom descriptiu i científicament precís per a aquest gènere de plantes. La primera part, “caly-“, deriva del grec “κάλυξ” (kályx), que significa “calze” o “coberta”, fent referència a les bràctees que envolten la flor. La segona part, “-stegia“,
De plaga a ornament: les dues cares de Calystegia Llegeix més »
Quan pensem en el color ‘blanc’, sovint ens ve al cap la imatge d’una fulla en blanc, d’un cel clar o de l’albada o, fins i tot, potser, dels imponents penya-segats de Dover. Però, sabies que aquest color ha tingut una influència profunda en la nostra llengua i cultura? Endinsem-nos en l’etimologia fascinant d’alguns epítets
L’origen “blanc” dels epítets alba/us, albida/us i albina/us Llegeix més »
Quan escoltem l’epítet específic albicans, potser no ens crida l’atenció a primera vista. Però, com moltes paraules, amaga un tresor etimològic que ens transporta a paisatges d’una blancor pura i màgica. L’epítet albicans prové del llatí albus, que significa ‘blanc’. Però no parlem d’un blanc qualsevol. Imagina’t la neu immaculada que cobreix les muntanyes en
Albicans (i Candida): un bon exemple d’oxímoron en colors Llegeix més »
