El nom del gènere Betonica coincideix amb el seu nom popular betònica i ambdós termes tenen una història de més de dos mil anys que es remunta a l’antiguitat clàssica de la península Ibèrica i que és prou apassionant aprofundir-hi. La teoria etimològica més acceptada i documentada relaciona el nom Betonica amb els vètons (en […]
El retorn de Betonica: rescatant un nom amb 2000 anys d’història Llegeix més »
El nom del gènere Dianthus, que acull els populars clavells i clavellines, té una de les etimologies més poètiques i directes del món de la botànica. Procedeix directament del grec antic i el seu significat, “la flor de Déu” o “la flor divina”, reflecteix la gran estima que les persones li tenien a aquesta flor
Dianthus, la flor dels déus: etimologia d’un nom amb arrels celestials Llegeix més »
L’origen de la paraula neret (Rhododendron ferrugineum) és particularment interessant perquè ens transporta a les llengües que es parlaven als Pirineus abans de l’arribada dels romans. El mot “neret” és una de les joies del lèxic català que perviuen d’un substrat lingüístic preromà, concretament d’origen pirinenc, sovint relacionat amb les llengües iberovasca o aquitana. La
Neret i abarset: microdialectes d’un català ancestral preromà Llegeix més »
El nom del gènere Trifolium, que agrupa les plantes que comunament anomenem trèvols, té una etimologia senzilla i descriptiva, directament lligada a la característica més evident d’aquestes herbes: les seves fulles. El terme prové del llatí clàssic i és un compost de dues paraules: tres (genitiu trium), que significa “tres” i folium, que significa “fulla”.
El gènere Trifolium: quan l’etimologia i la morfologia coincideixen perfectament Llegeix més »
El nom del principi actiu salicina és un homenatge directe i transparent al seu origen botànic, una mena de certificat de naixement que en revela la procedència sense cap misteri. La paraula es construeix a partir del terme llatí Salix, el nom del gènere dels salzes, al qual s’afegeix el sufix “-ina”, un recurs comú
Hipòcrates, salzes i Bayer: la llarga ruta de la salicina Llegeix més »
El nom del gènere Salix és, en aparença, la paraula llatina clàssica que autors com Virgili o Plini el Vell feien servir per anomenar el salze i el vímet. Tanmateix, la seva història és molt més profunda i s’endinsa en les arrels de les llengües d’Europa. La paraula llatina no va néixer del no-res, sinó
Del salze a l’Aspirina: una història de torsions i remeis Llegeix més »
El gènere Thymus pertany a la família de les lamiàcies i agrupa aproximadament 350 espècies de plantes perennes, majoritàriament mates petites i subarbustos. La seva distribució geogràfica és principalment paleàrtica, amb una concentració especialment elevada a la regió mediterrània. Aquestes plantes estan adaptades a climes assolellats i sòls ben drenats, i són un component característic de les
El gènere Thymus: un viatge des de l’antiguitat fins a la ciència moderna Llegeix més »
El nom Hypericum ens transporta a un món de mites, medicina antiga i un toc de màgia botànica. Aquest gènere de plantes, conegut popularment com a herba de Sant Joan o pericó, amaga una etimologia tan intrigant com les seves flors grogues puntejades de vermell. Imagina’t caminant pels camps de l’antiga Grècia, on els savis observaven aquesta planta i
Hypericum: màgia botànica i tradició mil·lenària Llegeix més »
L’epítet específic perforatum està en diverses espècies vegetals, però només en una a casa nostra: l’Hypericum perforatum. Una planta que amaga secrets tan fascinants com les petites perforacions que li donen nom. Si t’has fixat bé en les seves fulles, veuràs que, en contrallum, semblen puntejades per milers de foradets com si haguessin estat travessades
perforatum: la màgia dels forats que no són forats Llegeix més »
La hipericina, un dels principis actius més emblemàtics de l’Hypericum perforatum (conegut com a hipèric o herba de Sant Joan), porta un nom que ressona amb la seva herència botànica i les seves propietats úniques. Explorar el seu origen etimològic és com obrir un llibre que combina mites, ciència i tradició. El terme hipericina deriva directament del nom
Hipericina: un viatge entre la química i l’història Llegeix més »
Imagina’t que ets un explorador del segle XVIII, amb un quadern de camp ple de dibuixos de plantes exòtiques. Entre les teves anotacions, et topes amb un grup d’arbres i arbusts tropicals amb fulles brillants i flors que semblen escultures de cera. Aquests éssers verds, plens de resina i secrets, porten un nom que sona
Clusiaceae: el nom que amaga llàgrimes vegetals i secrets botànics Llegeix més »
Quan parlem de la família Guttiferae, ens endinsem en un món de plantes que semblen portar secrets líquids en les seves venes. El nom mateix és una pista: ve del llatí gutta, que significa «gota», i ferae, «portar». És a dir, «les que porten gotes». I no és per casualitat. Aquestes plantes es caracteritzen per exsudar resines o
De Guttiferae a Clusiaceae: un viatge per la història botànica Llegeix més »
