Hypericaceae: La família botànica que uneix ciència, màgia i tradició

/

La família Hypericaceae ens transporta a un món de plantes plenes de simbolisme i usos ancestrals. Aquesta família botànica porta el nom del seu gènere més emblemàtic, Hypericum, i la seva etimologia és una finestra oberta a la cultura clàssica. La paraula Hypericum ve del grec ὑπέρ (hyper), que significa «per sobre» o «per damunt», i εἰκών (eikón), que es tradueix com a «imatge» […]

Hypericaceae: La família botànica que uneix ciència, màgia i tradició Llegeix més »

El part i la planta: pistolochia, usos medicinals ancestrals i toxicitat

/

L’epítet específic pistolochia té una etimologia que deriva de dues paraules gregues: pleistos πλειστος, que significa excel·lent, i locheia λοχεια que significa part, és a dir, excel·lent per al part, o que promou el puerperi. Així doncs, la combinació d’aquests dos elements lingüístics suggereix una planta que és «bona per al part» o que «ajuda

El part i la planta: pistolochia, usos medicinals ancestrals i toxicitat Llegeix més »

De plaga a ornament: les dues cares de Calystegia

/

El terme Calystegia té les seves arrels en el grec antic, combinant dues paraules per formar un nom descriptiu i científicament precís per a aquest gènere de plantes. La primera part, “caly-“, deriva del grec “κάλυξ” (kályx), que significa “calze” o “coberta”, fent referència a les bràctees que envolten la flor. La segona part, “-stegia“,

De plaga a ornament: les dues cares de Calystegia Llegeix més »

Plantes rupestres: Vida entre les roques i penya-segats

/

L’epítet específic rupestre -is té les seves arrels en el llatí clàssic, derivant de la paraula “rupes”, que significa ‘roca’ o ‘penya-segat’. Aquest terme s’utilitza en la nomenclatura binomial de les espècies per a descriure organismes, particularment plantes, que creixen o viuen en ambients rocosos o pedregosos. La terminació “-estre -is” en llatí indica relació

Plantes rupestres: Vida entre les roques i penya-segats Llegeix més »

L’art dels “sorus”: patrons botànics amb història

/

La paraula sorus (en llatí i anglès el plural és “sori“) té els seus orígens en el grec antic. Prové del terme grec “σωρός” (sōrós), que significa “pila” o “munt”. Aquesta etimologia és molt apropiada, ja que els sorus són efectivament agrupacions o munts d’esporangis, les estructures que contenen les espores de les falgueres. L’ús

L’art dels “sorus”: patrons botànics amb història Llegeix més »

El secret de la ‘falguera viatgera’: Etimologia i usos medicinals d’Adiantum capillus-veneris

/

L’etimologia del nom científic Adiantum capillus-veneris revela una fascinant connexió entre la botànica i la mitologia clàssica. El gènere Adiantum deriva del grec antic “adiantos“, que significa «no mullat» o «que no es mulla». Aquesta denominació fa referència a la notable propietat de les fulles d’aquesta espècie, que repel·len l’aigua gràcies a una fina capa

El secret de la ‘falguera viatgera’: Etimologia i usos medicinals d’Adiantum capillus-veneris Llegeix més »

Hemiparàsits: els paràsits parcials de la natura i la seva estratègia de supervivència

/

El terme hemiparàsit prové del grec i està format per dos elements. El prefix “hemi-” deriva de la paraula grega “ἡμι-” (hēmi-), que significa “mig” o “parcial”. El terme “paràsit” prové del grec “παράσιτος” (parásitos), que es compon de “παρά” (pará), que significa “al costat de”, i “σίτος” (sítos), que significa “menjar” o “aliment”. Literalment,

Hemiparàsits: els paràsits parcials de la natura i la seva estratègia de supervivència Llegeix més »

Euphrasia: la llum dels ulls i l’alegria en la natura

/

L’etimologia del terme genèric Euphrasia prové del grec antic εὐφρασία (euphrasía), que es pot traduir com “alegria” o “bona disposició”. Aquesta paraula està composta per dos elements: el prefix εὐ- (eu-), que significa “bo” o “bé”, i φράσις (phrásis), que es refereix a “parla” o “expressió”. Així doncs, el significat literal d’Euphrasia es podria entendre

Euphrasia: la llum dels ulls i l’alegria en la natura Llegeix més »

Circaea lutetiana: de la mitologia grega a la geografia gal·loromana

/

L’etimologia de Circaea lutetiana, una planta herbàcia perenne de la família de les onagràcies, té arrels profundes en la mitologia. El nom genèric, Circaea, deriva directament de Circe, una famosa fetillera de la mitologia grega. Aquesta connexió no és casual, ja que reflecteix les suposades propietats màgiques atribuïdes a la planta en temps antics. Circe,

Circaea lutetiana: de la mitologia grega a la geografia gal·loromana Llegeix més »

Desplaça cap amunt