El nom del gènere Betonica coincideix amb el seu nom popular betònica i ambdós termes tenen una història de més de dos mil anys que es remunta a l’antiguitat clàssica de la península Ibèrica i que és prou apassionant aprofundir-hi. La teoria etimològica més acceptada i documentada relaciona el nom Betonica amb els vètons (en […]
El retorn de Betonica: rescatant un nom amb 2000 anys d’història Llegeix més »
L’origen de la paraula neret (Rhododendron ferrugineum) és particularment interessant perquè ens transporta a les llengües que es parlaven als Pirineus abans de l’arribada dels romans. El mot “neret” és una de les joies del lèxic català que perviuen d’un substrat lingüístic preromà, concretament d’origen pirinenc, sovint relacionat amb les llengües iberovasca o aquitana. La
Neret i abarset: microdialectes d’un català ancestral preromà Llegeix més »
L’etimologia de la paraula catalana trèvol és un clar exemple de la transmissió i evolució del lèxic botànic a través de les llengües clàssiques fins a arribar a les llengües romàniques. El seu origen es remunta al grec antic, passant pel llatí i transformant-se fins a la forma que coneixem avui. El punt de partida
El trèvol: molt més que sort, també és història lingüística Llegeix més »
Coneguda com a flor de la fam o flor de la gana, la Potentilla verna (actualment reconeguda sovint com a Potentilla neumanniana) pot semblar un mot poètic o simbòlic, però té en realitat un origen profundament arrelat en la història de la supervivència en temps de carestia. Contràriament al que podria suggerir la seva bonica flor
La potentil·la que va alimentar la gana Llegeix més »
El nom popular púdol, amb què es coneix el Rhamnus alpina en diversos indrets de muntanya de Catalunya, és un exemple extraordinari de com la saviesa popular sintetitza, en una sola paraula, tot un conjunt de coneixements empírics sobre una planta. Aquest arbust, que creix habitualment en boscos humits, clarianes i tarteres dels Pirineus i
Púdol: una advertència en forma de nom Llegeix més »
El nom Hypericum ens transporta a un món de mites, medicina antiga i un toc de màgia botànica. Aquest gènere de plantes, conegut popularment com a herba de Sant Joan o pericó, amaga una etimologia tan intrigant com les seves flors grogues puntejades de vermell. Imagina’t caminant pels camps de l’antiga Grècia, on els savis observaven aquesta planta i
Hypericum: màgia botànica i tradició mil·lenària Llegeix més »
L’epítet específic perforatum està en diverses espècies vegetals, però només en una a casa nostra: l’Hypericum perforatum. Una planta que amaga secrets tan fascinants com les petites perforacions que li donen nom. Si t’has fixat bé en les seves fulles, veuràs que, en contrallum, semblen puntejades per milers de foradets com si haguessin estat travessades
perforatum: la màgia dels forats que no són forats Llegeix més »
L’herba de Sant Joan és una d’aquestes plantes que sembla haver manllevat els secrets de la història per convertir-se en llegenda viva. El seu nom, que resa com un vers entre el sagrat i el terrenal, té arrels que s’endinsen tant en la terra de les tradicions cristianes com en el substrat de rituals pagans.
Herba de Sant Joan: quan la medicina i la màgia es donen la mà Llegeix més »
La família Hypericaceae ens transporta a un món de plantes plenes de simbolisme i usos ancestrals. Aquesta família botànica porta el nom del seu gènere més emblemàtic, Hypericum, i la seva etimologia és una finestra oberta a la cultura clàssica. La paraula Hypericum ve del grec ὑπέρ (hyper), que significa «per sobre» o «per damunt», i εἰκών (eikón), que es tradueix com a «imatge»
Hypericaceae: La família botànica que uneix ciència, màgia i tradició Llegeix més »
L’etimologia del gènere Aristolochia prové del grec antic, i està composta per les paraules “ἄριστος” (áristos), que significa ‘el millor’ o ‘òptim’, i “λοχεία” (lokheía), que fa referència al part o al naixement. Aquesta etimologia es relaciona amb les antigues creences sobre les propietats d’aquestes plantes, les quals s’utilitzaven en la medicina tradicional per ajudar
Aristolochia pistolochia: L’engany floral i el seu perill medicinal Llegeix més »
L’etimologia del nom científic Adiantum capillus-veneris revela una fascinant connexió entre la botànica i la mitologia clàssica. El gènere Adiantum deriva del grec antic “adiantos“, que significa «no mullat» o «que no es mulla». Aquesta denominació fa referència a la notable propietat de les fulles d’aquesta espècie, que repel·len l’aigua gràcies a una fina capa
L’etimologia del terme genèric Euphrasia prové del grec antic εὐφρασία (euphrasía), que es pot traduir com “alegria” o “bona disposició”. Aquesta paraula està composta per dos elements: el prefix εὐ- (eu-), que significa “bo” o “bé”, i φράσις (phrásis), que es refereix a “parla” o “expressió”. Així doncs, el significat literal d’Euphrasia es podria entendre
Euphrasia: la llum dels ulls i l’alegria en la natura Llegeix més »
