El nom del gènere Aconitum, que agrupa plantes tan conegudes i temudes com la tora blava o matallops, té una etimologia que es remunta a l’antiga Grècia. El terme prové directament del llatí aconītum, que al seu torn l’adopta del grec ἀκόνιτον (akóniton). Tot i que l’origen precís d’aquesta paraula grega és incert, hi ha […]
Aconitum: entre la geografia, la mitologia i el seu verí letal Llegeix més »
El nom del gènere Betonica coincideix amb el seu nom popular betònica i ambdós termes tenen una història de més de dos mil anys que es remunta a l’antiguitat clàssica de la península Ibèrica i que és prou apassionant aprofundir-hi. La teoria etimològica més acceptada i documentada relaciona el nom Betonica amb els vètons (en
El retorn de Betonica: rescatant un nom amb 2000 anys d’història Llegeix més »
El nom del gènere Dianthus, que acull els populars clavells i clavellines, té una de les etimologies més poètiques i directes del món de la botànica. Procedeix directament del grec antic i el seu significat, “la flor de Déu” o “la flor divina”, reflecteix la gran estima que les persones li tenien a aquesta flor
Dianthus, la flor dels déus: etimologia d’un nom amb arrels celestials Llegeix més »
El nom del gènere Trifolium, que agrupa les plantes que comunament anomenem trèvols, té una etimologia senzilla i descriptiva, directament lligada a la característica més evident d’aquestes herbes: les seves fulles. El terme prové del llatí clàssic i és un compost de dues paraules: tres (genitiu trium), que significa “tres” i folium, que significa “fulla”.
El gènere Trifolium: quan l’etimologia i la morfologia coincideixen perfectament Llegeix més »
El nom del gènere Salix és, en aparença, la paraula llatina clàssica que autors com Virgili o Plini el Vell feien servir per anomenar el salze i el vímet. Tanmateix, la seva història és molt més profunda i s’endinsa en les arrels de les llengües d’Europa. La paraula llatina no va néixer del no-res, sinó
Del salze a l’Aspirina: una història de torsions i remeis Llegeix més »
El gènere Thymus pertany a la família de les lamiàcies i agrupa aproximadament 350 espècies de plantes perennes, majoritàriament mates petites i subarbustos. La seva distribució geogràfica és principalment paleàrtica, amb una concentració especialment elevada a la regió mediterrània. Aquestes plantes estan adaptades a climes assolellats i sòls ben drenats, i són un component característic de les
El gènere Thymus: un viatge des de l’antiguitat fins a la ciència moderna Llegeix més »
El nom Hypericum ens transporta a un món de mites, medicina antiga i un toc de màgia botànica. Aquest gènere de plantes, conegut popularment com a herba de Sant Joan o pericó, amaga una etimologia tan intrigant com les seves flors grogues puntejades de vermell. Imagina’t caminant pels camps de l’antiga Grècia, on els savis observaven aquesta planta i
Hypericum: màgia botànica i tradició mil·lenària Llegeix més »
El nom d’aquesta família botànica deriva del gènere tipus Aristolochia, que al seu torn prové del dues paraules gregues: “ἄριστος” (áristos), que significa “el millor” o “òptim”, i “λοχεία” (lokheía), que es tradueix com a “part” o “naixement”. Aquest nom està relacionat amb l’antiga creença que algunes espècies d’aquest gènere ajudaven a facilitar el part
Aristolochiaceae: la relació entre plantes i salut femenina a l’antiga Grècia Llegeix més »
El terme Calystegia té les seves arrels en el grec antic, combinant dues paraules per formar un nom descriptiu i científicament precís per a aquest gènere de plantes. La primera part, “caly-“, deriva del grec “κάλυξ” (kályx), que significa “calze” o “coberta”, fent referència a les bràctees que envolten la flor. La segona part, “-stegia“,
De plaga a ornament: les dues cares de Calystegia Llegeix més »
L’etimologia del terme genèric Euphrasia prové del grec antic εὐφρασία (euphrasía), que es pot traduir com “alegria” o “bona disposició”. Aquesta paraula està composta per dos elements: el prefix εὐ- (eu-), que significa “bo” o “bé”, i φράσις (phrásis), que es refereix a “parla” o “expressió”. Així doncs, el significat literal d’Euphrasia es podria entendre
Euphrasia: la llum dels ulls i l’alegria en la natura Llegeix més »
El gènere Circaea, pertanyent a la família de les Onagraceae i té prop de 10 espècies, dues de les quals a casa nostra: Circaea lutetiana i Circaea alpina. El nom d’aquest gènere deriva de Circe, una figura mitològica grega coneguda per ser una poderosa bruixa o encantadora. Segons la llegenda, Circe era filla del déu
Les herbes de Circe: descobrint el gènere Circaea i les seves històries Llegeix més »
El gènere Dipsacus, pertanyent a la família de les Caprifoliaceae (abans, Dipsacaceae), presenta una etimologia fascinant que es remunta a l’antiga Grècia. El seu nom deriva del grec antic “δίψα” (dipsa), que significa “set”, i està estretament relacionat amb la paraula grega “dípsa“, que designa la necessitat de beure aigua o una forta sensació de
Set, espines i ciència: desvetllant els secrets del nom Dipsacus Llegeix més »
