El gènere Ulex és un grup de plantes espinoses perennifòlies conegudes com a argelagues o gatoses i que pertanyent a la família Fabaceae. Aquestes plantes són arbusts de creixement lent que es troben principalment a la regió mediterrània i a l’oest d’Europa, incloent-hi el Regne Unit, Irlanda, França, Espanya i Portugal. En total hi ha […]
Ulex: entre espines i flors Llegeix més »
El gènere Linum, conegut com a lli, pertany a la família Linaceae i està format per al voltant de 200 espècies de plantes herbàcies anuals i perennes. Aquestes plantes es troben en diverses regions del món, incloent-hi Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica del Nord. A Catalunya tenim 17 espècies diferents d’aquest gènere. L’etimologia del gènere
Linum: el llegat lingüístic del lli Llegeix més »
Aquest gènere pertany a la família Plantaginaceae i inclou un total de 22 espècies de plantes perennes que es troben principalment a Europa, Àfrica del Nord i Àsia occidental. A casa nostra en tenim 7 espècies. L’etimologia del gènere Globularia prové del llatí globus (=esfera o bola) fent referència a l’aspecte de les seves inflorescències que
Globularia: un gènere rodó Llegeix més »
El gènere Juniperus pertany a la família Cupressaceae dins les gimnospermes i inclou aproximadament unes 70 espècies de plantes coníferes, conegudes com a ginebrers. Aquests arbres i arbusts són perennifolis i es troben en una àmplia gamma d’habitats, des de les muntanyes fins a les zones costaneres, a tot el món. L’etimologia del nom Juniperus
Juniperus: un món de possibilitats etimològiques Llegeix més »
Erodium és un gènere de plantes amb flors que pertany a la família Geraniaceae, la mateixa família a la qual pertanyen els geranis. És un gènere ampli que inclou aproximadament unes 120 espècies diferents. Les plantes del gènere Erodium es troben principalment en les regions temperades i subtropicals del món, incloent-hi Europa, Àsia, Àfrica i
Erodium: el gènere del bec de garses Llegeix més »
El gènere Aloe pertany a la família Asphodelaceae i és conegut per les seves propietats medicinals i decoratives. L’etimologia de la paraula té un origen molt incert: podria ser derivada del grec άλς, άλός (als, alós), “sal” – donant άλόη, ης, ή (àloe, oés) que designava tant la planta com el seu suc que és causa del
Aloe: una paraula amb arrels profundes en la història Llegeix més »
L’etimologia del gènere Antirrhinum prové del grec antic. Aquest gènere de plantes pertany a la família Plantaginaceae i inclou diverses espècies conegudes popularment com a “boca de drac” o “gossets” a causa de la forma distintiva de les seves flors. El nom Antirrhinum es deriva de les paraules gregues ἀντί antí amb significat de ‘semblant a’ i
Antirrhinum, explorant els nassos de la natura Llegeix més »
L’etimologia del gènere Acanthus prové del grec antic. La paraula “Acanthus” deriva del grec “ἄκανθος” (akanthos), que significa ‘espina’ o ‘punxa’. Aquest nom fa referència a les fulles espinoses i dentades de les plantes d’aquest gènere. En la mitologia grega, Akantha era una nimfa que Apol·lo desitjava fervorosament, però ella el va rebutjar amb una
Acanthus: les fulles que inspiren l’art clàssic Llegeix més »
L’etimologia del gènere Gentianopsis es deriva de dues parts: “Gentian” i el sufix “-opsis”. La primera part, “Gentian”, prové del gènere Gentiana, que és un altre gènere dins la mateixa família. Aquest gènere Gentiana rep el seu nom en honor a Gentius, un rei il·liri que va regnar al voltant del 180-167 aC. Es creu
Gentianopsis: Descobrint el gènere semblant a les gencianes Llegeix més »
L’etimologia del nom Gentianella està relacionada amb la seva semblança al gènere Gentiana, que també és part de la família Gentianaceae. El gènere Gentiana va ser anomenat en honor a Gentius, un rei il·liri que va governar entre 180 i 168 aC. Es creu que Gentius va descobrir les propietats medicinals de les plantes d’aquest
Gentianella: Descobrint les germanes petites de les gencianes Llegeix més »
L’etimologia del gènere Gentiana prové del llatí “Gentiana”, que alhora deriva del nom del rei il·liri Gentius (reinat entre 181-168 aC). Es creu que Gentius va ser el primer a descobrir les propietats medicinals d’aquestes plantes, especialment les propietats tòniques i febrífugues (antipalúdiques) de l’arrel i el rizoma de Gentiana lutea, una espècie comuna dins
Gentiana: el gènere de plantes amb un llegat reial Llegeix més »
