De segur per poc que remeneu noms científics de plantes, us haureu topat amb l’epítet específic officinalis (o la seva variant officinale) i ho haureu relacionat amb una planta medicinal. Però, d’on prové aquest mot? Quan veiem aquest epítet en un nom científic com Salvia officinalis (sàlvia) o Calendula officinalis (boixac), és un indicador gairebé […]
Officinalis: el secret etimològic de les farmàcies de la natura Llegeix més »
L’epítet específic pyrenaica és la forma llatinitzada, femenina i adjectival que significa “dels Pirineus”, “pirinenca” o “originària dels Pirineus”. S’utilitza per anomenar espècies (animals o vegetals) que van ser descrites per primer cop en aquesta serralada, que hi tenen el seu hàbitat principal o que en són endèmiques. L’epítet ha de concordar en gènere gramatical amb
De Pirene a pyrenaica: etimologia i llegenda d’un nom que viu en les espècies Llegeix més »
L’epítet específic alpinus (femení alpina, neutre alpinum) és un adjectiu llatí que es va formar directament a partir del nom de la serralada, Alpes. El sufix llatí comú -inus indica pertinença o procedència. És equivalent al català “-í” o “-ina” (com en gironí, de Girona). Per tant, alpinus significa literalment “relatiu o pertanyent als Alps”, “procedent dels
Epítet amb altura: alpinus i la cultura de l’alta muntanya Llegeix més »
Quan escoltem l’epítet específic albicans, potser no ens crida l’atenció a primera vista. Però, com moltes paraules, amaga un tresor etimològic que ens transporta a paisatges d’una blancor pura i màgica. L’epítet albicans prové del llatí albus, que significa ‘blanc’. Però no parlem d’un blanc qualsevol. Imagina’t la neu immaculada que cobreix les muntanyes en
Albicans (i Candida): un bon exemple d’oxímoron en colors Llegeix més »
El gènere Erinus només té dues espècies distribuïdes per regions muntanyenques del sud d’Europa, particularment a la Mediterrània i a casa nostra tenim la més abundosa Erinus alpinus que es coneix popularment com erinus. Les seves plantes tenen la peculiaritat de florir amb colors intensos i vibrants. Aquesta característica fa que siguin apreciades tant per
Erinus: una joia mediterrània amb una història etimològica intrigant Llegeix més »
L’epítet erucoides fa referència a la seva semblança amb el gènere Eruca, que inclou plantes com la ruca (o rúcula) cultivada (Eruca vesicaria subsp. sativa), coneguda per les seves fulles comestibles de sabor picant. Un bon exemple és la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides). L’etimologia de l’epítet erucoides prové del llatí i del grec. Es pot dividir
Erucoides: un vincle lingüístic i morfològic amb l’eruga i la ruca Llegeix més »
El nom baccata fa referència a l’epítet específic del teix comú, Taxus baccata, que ens proporciona una esplèndida visió d’aquesta espècie tan singular. Prové del llatí baccatus, que significa «portador de baies». Aquesta descripció es relaciona amb l’aspecte més notable del teix, el seu fruit. En lloc del típic fruit de closca dura que podríem esperar
Baccata: el món ocult dins una baia Llegeix més »
Els mots llatins hortense i hortensis estan relacionats amb l’horticultura, una paraula que ve del llatí hortus que significa jardí i cultura que significa cultiu. Ara endinsem-nos més en aquesta fascinant etimologia. Hortus és una de les paraules llatines més antigues, que arriba als primers dies de l’imperi romà i molt probablement més enllà. Aquesta paraula
L’herència dels horts antics: entenent ‘hortense’ i ‘hortensis’ Llegeix més »
L’etimologia de l’epítet sabina, prové del llatí Sabinus que a la vegada té un origen desconegut. La paraula sabina designa l’habitant d’un poble d’Itàlia preromana i també la llengua que parlaven, considerada del grup itàlic osco-sabelí. Els sabins habitaven al centre d’Itàlia des dels Apenins cap a l’oest, arribant a les proximitats del riu Tíber
sabina: un epítet en honor al poble dels Sabinus Llegeix més »
L’epítet phoenicea es fa servir en la nomenclatura científica per a descriure plantes que tenen una aparença o coloració que recorda la dels fenicis o les seves obres d’art. Aquest terme deriva del llatí i fa referència a l’antiga civilització fenícia, que era coneguda per la seva habilitat en la producció de tintes i pigments.
phoenicea: un epítet que porta a pensar amb els fenicis Llegeix més »
