De segur per poc que remeneu noms científics de plantes, us haureu topat amb l’epítet específic officinalis (o la seva variant officinale) i ho haureu relacionat amb una planta medicinal. Però, d’on prové aquest mot? Quan veiem aquest epítet en un nom científic com Salvia officinalis (sàlvia) o Calendula officinalis (boixac), és un indicador gairebé […]
Officinalis: el secret etimològic de les farmàcies de la natura Llegeix més »
L’epítet específic perforatum està en diverses espècies vegetals, però només en una a casa nostra: l’Hypericum perforatum. Una planta que amaga secrets tan fascinants com les petites perforacions que li donen nom. Si t’has fixat bé en les seves fulles, veuràs que, en contrallum, semblen puntejades per milers de foradets com si haguessin estat travessades
perforatum: la màgia dels forats que no són forats Llegeix més »
L’epítet específic pistolochia té una etimologia que deriva de dues paraules gregues: pleistos πλειστος, que significa excel·lent, i locheia λοχεια que significa part, és a dir, excel·lent per al part, o que promou el puerperi. Així doncs, la combinació d’aquests dos elements lingüístics suggereix una planta que és «bona per al part» o que «ajuda
El part i la planta: pistolochia, usos medicinals ancestrals i toxicitat Llegeix més »
Quan pensem en el color ‘blanc’, sovint ens ve al cap la imatge d’una fulla en blanc, d’un cel clar o de l’albada o, fins i tot, potser, dels imponents penya-segats de Dover. Però, sabies que aquest color ha tingut una influència profunda en la nostra llengua i cultura? Endinsem-nos en l’etimologia fascinant d’alguns epítets
L’origen “blanc” dels epítets alba/us, albida/us i albina/us Llegeix més »
Quan escoltem l’epítet específic albicans, potser no ens crida l’atenció a primera vista. Però, com moltes paraules, amaga un tresor etimològic que ens transporta a paisatges d’una blancor pura i màgica. L’epítet albicans prové del llatí albus, que significa ‘blanc’. Però no parlem d’un blanc qualsevol. Imagina’t la neu immaculada que cobreix les muntanyes en
Albicans (i Candida): un bon exemple d’oxímoron en colors Llegeix més »
El gènere Erinus només té dues espècies distribuïdes per regions muntanyenques del sud d’Europa, particularment a la Mediterrània i a casa nostra tenim la més abundosa Erinus alpinus que es coneix popularment com erinus. Les seves plantes tenen la peculiaritat de florir amb colors intensos i vibrants. Aquesta característica fa que siguin apreciades tant per
Erinus: una joia mediterrània amb una història etimològica intrigant Llegeix més »
L’epítet erucoides fa referència a la seva semblança amb el gènere Eruca, que inclou plantes com la ruca (o rúcula) cultivada (Eruca vesicaria subsp. sativa), coneguda per les seves fulles comestibles de sabor picant. Un bon exemple és la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides). L’etimologia de l’epítet erucoides prové del llatí i del grec. Es pot dividir
Erucoides: un vincle lingüístic i morfològic amb l’eruga i la ruca Llegeix més »
La paraula ginkgo és el nom amb el qual es coneix a l’espècie vegetal Ginkgo biloba, únic supervivent de la família de plantes gimnospermes Ginkgoacea, i un dels fòssils vivents més antics que es remunten al Juràssic fa uns 210 milions d’anys. A la vegada també és el nom del gènere – Ginkgo– i atès
Ginkgo biloba: l’arbre “fòssil” amb beneficis per la salut cognitiva Llegeix més »
El nom baccata fa referència a l’epítet específic del teix comú, Taxus baccata, que ens proporciona una esplèndida visió d’aquesta espècie tan singular. Prové del llatí baccatus, que significa «portador de baies». Aquesta descripció es relaciona amb l’aspecte més notable del teix, el seu fruit. En lloc del típic fruit de closca dura que podríem esperar
Baccata: el món ocult dins una baia Llegeix més »
Els mots llatins hortense i hortensis estan relacionats amb l’horticultura, una paraula que ve del llatí hortus que significa jardí i cultura que significa cultiu. Ara endinsem-nos més en aquesta fascinant etimologia. Hortus és una de les paraules llatines més antigues, que arriba als primers dies de l’imperi romà i molt probablement més enllà. Aquesta paraula
L’herència dels horts antics: entenent ‘hortense’ i ‘hortensis’ Llegeix més »
L’epítet occidentale o occidentalis també està present en un bon nombre de plantes de casa nostra, per exemple en l’el·lèbor verd (Helleborus viridis subsp. occidentalis) En la seva essència, ‘occidental’ prové del llatí ‘occidentalis’, que deriva del verb ‘occidere’. Aquest verb llatí té un significat profundament poètic: ‘caure’ o ‘anar cap avall’. Tal com el
Desvetllant l’origen d’occidentalis: els secrets de l’oest Llegeix més »
Hi ha un bon grapat d’espècies a casa nostra amb l’epítet orientale i orientalis per indicar que és propi d’Orient, per exemple el plataner d’ombra (Platanus orientalis). Els antics llatins, en la seva rica llengua i cultura, tenien una paraula singular per descriure l’acte de néixer: “orior, orieris”. Aquest verb era prou versàtil per ser
Rastrejant l’est: l’origen de la paraula ‘orientalis’ i les seves connotacions Llegeix més »
