L’epítet nivalis (o nivale en la seva forma femenina/neutral plural) prové directament del llatí, on “nivalis” significa literalment “de neu” o “relatiu a la neu”. Aquesta paraula deriva del substantiu llatí “nix, nivis”, que vol dir “neu”. Aquesta arrel és d’origen indoeuropeu, concretament de la base *sneigwh-, que significava “nevar” o “neu”. Aquesta mateixa arrel […]
Quan la neu dóna nom: l’epítet nivalis al món vegetal Llegeix més »
L’epítet específic pyrenaica és la forma llatinitzada, femenina i adjectival que significa “dels Pirineus”, “pirinenca” o “originària dels Pirineus”. S’utilitza per anomenar espècies (animals o vegetals) que van ser descrites per primer cop en aquesta serralada, que hi tenen el seu hàbitat principal o que en són endèmiques. L’epítet ha de concordar en gènere gramatical amb
De Pirene a pyrenaica: etimologia i llegenda d’un nom que viu en les espècies Llegeix més »
El mot català arbre té una arrel profundament ancorada en el llatí, la llengua mare de la qual neix el català. La seva etimologia ens ofereix una visió clara de l’evolució lingüística des de l’antiga Roma fins als nostres dies, compartint un camí comú amb altres llengües romàniques. L’origen directe del mot és la paraula
Arrelat en el temps: l’origen mil·lenari del mot “arbre” Llegeix més »
L’epítet específic montanum és un cultisme pres directament del llatí, utilitzat de manera recurrent en la nomenclatura binomial per designar espècies pròpies d’hàbitats de muntanya. La seva procedència és l’adjectiu llatí montānus, -a, -um, que significa “relatiu o pertanyent a la muntanya”. Aquest adjectiu es construeix a partir de la combinació del substantiu llatí
Muntanya i montanum: una mateixa arrel, dues vides paral·leles Llegeix més »
Quan parlem de la família Guttiferae, ens endinsem en un món de plantes que semblen portar secrets líquids en les seves venes. El nom mateix és una pista: ve del llatí gutta, que significa «gota», i ferae, «portar». És a dir, «les que porten gotes». I no és per casualitat. Aquestes plantes es caracteritzen per exsudar resines o
De Guttiferae a Clusiaceae: un viatge per la història botànica Llegeix més »
La família Hypericaceae ens transporta a un món de plantes plenes de simbolisme i usos ancestrals. Aquesta família botànica porta el nom del seu gènere més emblemàtic, Hypericum, i la seva etimologia és una finestra oberta a la cultura clàssica. La paraula Hypericum ve del grec ὑπέρ (hyper), que significa «per sobre» o «per damunt», i εἰκών (eikón), que es tradueix com a «imatge»
Hypericaceae: La família botànica que uneix ciència, màgia i tradició Llegeix més »
El terme hemiparàsit prové del grec i està format per dos elements. El prefix “hemi-” deriva de la paraula grega “ἡμι-” (hēmi-), que significa “mig” o “parcial”. El terme “paràsit” prové del grec “παράσιτος” (parásitos), que es compon de “παρά” (pará), que significa “al costat de”, i “σίτος” (sítos), que significa “menjar” o “aliment”. Literalment,
Hemiparàsits: els paràsits parcials de la natura i la seva estratègia de supervivència Llegeix més »
L’epítet “lutetiana” té les seves arrels en l’antiga ciutat de Lutècia, que més tard es convertiria en l’actual París. Aquest nom prové del llatí «Lutetia Parisiorum», que significa «Lutècia dels Parisos», en referència a la tribu gal·la que habitava la zona. L’etimologia exacta de “Lutècia” és objecte de debat entre els lingüistes, però hi ha
De Lutècia a París: l’epítet ‘lutetiana’ en botànica i geologia Llegeix més »
