El mot català arbre té una arrel profundament ancorada en el llatí, la llengua mare de la qual neix el català. La seva etimologia ens ofereix una visió clara de l’evolució lingüística des de l’antiga Roma fins als nostres dies, compartint un camí comú amb altres llengües romàniques. L’origen directe del mot és la paraula […]
Arrelat en el temps: l’origen mil·lenari del mot “arbre” Llegeix més »
La paraula sorus (en llatí i anglès el plural és “sori“) té els seus orígens en el grec antic. Prové del terme grec “σωρός” (sōrós), que significa “pila” o “munt”. Aquesta etimologia és molt apropiada, ja que els sorus són efectivament agrupacions o munts d’esporangis, les estructures que contenen les espores de les falgueres. L’ús
L’art dels “sorus”: patrons botànics amb història Llegeix més »
L’epítet acaule o acaulis té una etimologia que es remunta a les arrels del llatí i el grec antic. Aquest terme botànic es compon de dos elements: el prefix “a-“, que significa “sense” o “mancat de”, i “caulis“, que en llatí significa “tija” o “tronc”. La paraula “caulis” al seu torn deriva del grec antic
Plantes sense tija: comprenent el terme acaule i la seva importància ecològica Llegeix més »
El terme hemiparàsit prové del grec i està format per dos elements. El prefix “hemi-” deriva de la paraula grega “ἡμι-” (hēmi-), que significa “mig” o “parcial”. El terme “paràsit” prové del grec “παράσιτος” (parásitos), que es compon de “παρά” (pará), que significa “al costat de”, i “σίτος” (sítos), que significa “menjar” o “aliment”. Literalment,
Hemiparàsits: els paràsits parcials de la natura i la seva estratègia de supervivència Llegeix més »
La paraula estoma té les seves arrels en l’antiga Grècia i ha evolucionat al llarg dels segles fins a esdevenir un terme fonamental en la botànica moderna. El seu origen es troba en el grec antic ‘στόμα’ (stóma), que significa “boca” o “obertura”. Aquesta paraula grega deriva de l’arrel indoeuropea *stom-, que fa referència a
De la boca a les fulles: l’origen grec i l’evolució del terme “estoma” Llegeix més »
La paraula “espora” prové del terme grec “σπορά” (sporá), que significa “llavor” o “sembra”. Aquest, al seu torn, deriva del verb grec “σπείρειν” (speírein), que vol dir “sembrar” o “escampar”. Aquesta arrel grega va ser adoptada pel llatí com “spora“, mantenint essencialment el mateix significat. Durant l’edat mitjana, en el context del llatí científic, el
Sembrant coneixement: la història de la paraula “espora” i el seu significat botànic Llegeix més »
El tipus de fruit botànic que anomenem baia prové del francès baie, que solia referir-se a petits fruits, en particular els fruits del llorer. Aquesta paraula, al seu torn, té les seves arrels en el llatí bacca, que es referia a petits fruits d’arbres i arbustos. Sembla que el terme bacca en l’origen podria haver designat
Baia i Bacus: una hipòtesi etimològica intrigant Llegeix més »
Es diu garlanda a una cadena de flors que hom penja com a adorn o, en algunes cultures com ofrena als visitants nouvinguts. Etimològicament, prové del francès i l’occità garlande, probablement d’un garnande, derivat de garnir ‘guarnir’, d’un mot antic francès warnjanda (=‘la que guarneix’). Curiosament, d’aquí va passar al castellà com a guirnalda que
Garlanda: l’art de guarnir Llegeix més »
La paraula corol·la en botànica es refereix a l’estructura formada pel conjunt de pètals d’una flor, que envolta i protegeix les parts reproductives d’aquesta. Aquesta paraula té origen en el llatí i el grec antic. El terme “corol·la” deriva del llatí corolla, que significa ‘petita corona’ o ‘garlanda de flors’. Aquesta paraula, al seu torn,
Corol·la: la petita corona o garlanda de les flors Llegeix més »
