Mos del diable o cucut?: el folklore etimològic de Primula veris

L’herba del mos del diable és un dels noms populars que rep Primula veris també anomenada com a cucut, herba de Sant Pau o herba de la paràlisi. Molt probablement, aquest nom té un origen més folklòric i mitològic que està relacionat amb l’aparença de l’arrel de la planta, que sovint sembla estar «mossegada» o […]

Mos del diable o cucut?: el folklore etimològic de Primula veris Llegeix més »

L’herba de la paràlisi: la Primula veris i les seves tradicionals virtuts medicinals

Aquest nom d’herba de la paràlisi fa referència a les propietats medicinals atribuïdes tradicionalment a la Primula veris també anomenada com a cucut, herba de Sant Pau o herba del mos del diable. Aquesta planta s’havia utilitzat en la medicina popular per tractar diverses afeccions neurològiques, incloent-hi formes de paràlisi. Els principis actius de la

L’herba de la paràlisi: la Primula veris i les seves tradicionals virtuts medicinals Llegeix més »

Araliaceae: un viatge etimològic entre Amèrica del Nord i l’Àsia Oriental

El nom Araliaceae deriva del gènere tipus Aralia, que al seu torn té un origen complex i disputat atès que té diverses teories sobre el seu origen. Una de les explicacions més acceptades suggereix que prové del llatí medieval “aralia”, que al seu torn podria derivar d’una paraula franco-canadenca “aralie”. Aquesta paraula s’hauria originat a

Araliaceae: un viatge etimològic entre Amèrica del Nord i l’Àsia Oriental Llegeix més »

De l’Àron a l’Arum: les arrels lingüístiques de la família Araceae

L’etimologia de la família botànica Araceae té les seves arrels en el grec antic i està intrínsecament lligada a la morfologia i característiques de les plantes que agrupa. El terme “Araceae” deriva directament del gènere tipus d’aquesta família, Arum, que al seu torn prové del grec antic “ἄρον” (áron). Aquesta paraula grega s’utilitzava per designar

De l’Àron a l’Arum: les arrels lingüístiques de la família Araceae Llegeix més »

Aquifoliaceae: l’agulla i la fulla que defineixen una família botànica

L’etimologia de la família botànica Aquifoliaceae està estretament relacionada amb les característiques distintives de les plantes que engloba, especialment el gènere Ilex, comunament conegut com a grèvol. El terme “Aquifoliaceae” es deriva de dues parts principals: “aquifolium-” i “-aceae”. La primera part prové del llatí “aquifolium”, que era el nom utilitzat pels romans per referir-se

Aquifoliaceae: l’agulla i la fulla que defineixen una família botànica Llegeix més »

De la boca a les fulles: l’origen grec i l’evolució del terme “estoma”

La paraula estoma té les seves arrels en l’antiga Grècia i ha evolucionat al llarg dels segles fins a esdevenir un terme fonamental en la botànica moderna. El seu origen es troba en el grec antic ‘στόμα’ (stóma), que significa “boca” o “obertura”. Aquesta paraula grega deriva de l’arrel indoeuropea *stom-, que fa referència a

De la boca a les fulles: l’origen grec i l’evolució del terme “estoma” Llegeix més »

Sembrant coneixement: la història de la paraula “espora” i el seu significat botànic

La paraula “espora” prové del terme grec “σπορά” (sporá), que significa “llavor” o “sembra”. Aquest, al seu torn, deriva del verb grec “σπείρειν” (speírein), que vol dir “sembrar” o “escampar”. Aquesta arrel grega va ser adoptada pel llatí com “spora“, mantenint essencialment el mateix significat. Durant l’edat mitjana, en el context del llatí científic, el

Sembrant coneixement: la història de la paraula “espora” i el seu significat botànic Llegeix més »

El viatge del color: de glauc a gris en llatí i la llengua catalana

La paraula “glauc” prové directament del grec antic “γλαυκός” (glaukos). En grec, aquest terme tenia diversos significats relacionats amb el color, incloent: a) un to de blau clar o verd clar, b) un to gris blavós o verd grisenc i c) Brillant o lluminós. Originalment, “glaukos” es referia principalment al color del mar, especialment quan

El viatge del color: de glauc a gris en llatí i la llengua catalana Llegeix més »

Blancs i grisos en el regne vegetal: la història darrere l’epítet incanus

L’epítet específic incana -um -us és un terme llatí que s’utilitza sovint en la nomenclatura botànica per descriure característiques relacionades amb el color de diverses espècies de plantes. Etimològicament, incanus deriva directament del llatí clàssic i està compost per dos elements: El prefix “in-“: En aquest cas, el prefix no té un sentit negatiu com en moltes

Blancs i grisos en el regne vegetal: la història darrere l’epítet incanus Llegeix més »

Astragalus: de l’os del turmell a la medicina moderna

El gènere Astragalus pertany a la família de les fabàcies o lleguminoses i és conegut comunament com el gènere dels tragacants o astràgals. Aquest gènere de plantes herbàcies i arbustives, distribuïdes àmpliament per regions temperades i subtropicals de l’hemisferi nord és molt divers i inclou més de 3.000 espècies, fet que el converteix en un

Astragalus: de l’os del turmell a la medicina moderna Llegeix més »

L’origen “blanc” dels epítets alba/us, albida/us i albina/us

Quan pensem en el color ‘blanc’, sovint ens ve al cap la imatge d’una fulla en blanc, d’un cel clar o de l’albada o, fins i tot, potser, dels imponents penya-segats de Dover. Però, sabies que aquest color ha tingut una influència profunda en la nostra llengua i cultura? Endinsem-nos en l’etimologia fascinant d’alguns epítets

L’origen “blanc” dels epítets alba/us, albida/us i albina/us Llegeix més »

Desplaça cap amunt