L’epítet “lutetiana” té les seves arrels en l’antiga ciutat de Lutècia, que més tard es convertiria en l’actual París. Aquest nom prové del llatí «Lutetia Parisiorum», que significa «Lutècia dels Parisos», en referència a la tribu gal·la que habitava la zona. L’etimologia exacta de “Lutècia” és objecte de debat entre els lingüistes, però hi ha […]
De Lutècia a París: l’epítet ‘lutetiana’ en botànica i geologia Llegeix més »
L’”herba de les encantades“, “herba dels encanteris” o, també, “herba de les bruixes” fa referència a l’espècie Circaea lutetiana amb la seva singular i petita flor. L’etimologia del mot “encanteri” prové del llatí “incantare“, que al seu torn es compon del prefix “in-” (que indica direcció o intensificació) i “cantare” (cantar). Literalment, doncs, “incantare” significa
L’herència màgica de les paraules: l’etimologia d’encanteri i Circaea lutetiana Llegeix més »
L’etimologia de Circaea lutetiana, una planta herbàcia perenne de la família de les onagràcies, té arrels profundes en la mitologia. El nom genèric, Circaea, deriva directament de Circe, una famosa fetillera de la mitologia grega. Aquesta connexió no és casual, ja que reflecteix les suposades propietats màgiques atribuïdes a la planta en temps antics. Circe,
Circaea lutetiana: de la mitologia grega a la geografia gal·loromana Llegeix més »
En el context de la taxonomia botànica moderna, és important mencionar que la família Dipsacaceae ha experimentat canvis significatius arran de la reordenació taxonòmica actual. Estudis filogenètics recents han portat a la inclusió de molts gèneres anteriorment classificats com a Dipsacaceae dins de la família Caprifoliaceae. No obstant això, el nom Dipsacaceae encara s’utilitza en
De la set a la medicina: la història i reordenació de les Dipsacaceae Llegeix més »
El gènere Dipsacus, pertanyent a la família de les Caprifoliaceae (abans, Dipsacaceae), presenta una etimologia fascinant que es remunta a l’antiga Grècia. El seu nom deriva del grec antic “δίψα” (dipsa), que significa “set”, i està estretament relacionat amb la paraula grega “dípsa“, que designa la necessitat de beure aigua o una forta sensació de
Set, espines i ciència: desvetllant els secrets del nom Dipsacus Llegeix més »
El nom en català d’arbre dels rosaris, arbre de grau de Rosari, arbre sant, parenostre o rosarier, entre altres, es fa servir en diversos idiomes per a Melia azedarach per una raó molt interessant relacionada amb els seus fruits. Aquesta denominació està directament vinculada a l’aparença i l’ús tradicional de les seves llavors. Així, l’aparença
El parenostre de la natura: descobrint l’arbre dels rosaris i Melia azedarach Llegeix més »
La relació entre la Primula veris i el nom comú en català de cucut, flor del cucut, cucut de muntanya, puput entre altres variants, és un exemple interessant de com els noms populars de les plantes sovint reflecteixen observacions de la natura i tradicions culturals. Aquí tenim diverses raons que expliquen aquesta denominació: Primula veris, rep aquest nom per
Lligams de primavera: el nom popular de la Primula veris i l’arribada del cucut Llegeix més »
L’espècie Primula veris, de la família Primulaceae i coneguda comunament com a cucut, herba de Sant Pau, herba de la paràlisi, most del diable o primavera vera, presenta una etimologia força interessant que es remunta a les arrels llatines i gregues del llenguatge botànic. El nom genèric, Primula, deriva del llatí “primus“, que significa «primer».
L’essència de la primavera: etimologia i propietats medicinals de la Primula veris Llegeix més »
L’etimologia de la família Primulaceae està profundament arrelada en el llatí i el grec antic, reflectint les característiques i la importància d’aquestes plantes en la història botànica. El terme “Primulaceae” deriva directament del gènere tipus Primula, que al seu torn prové del llatí “primus“, significant “primer” o “primerenc”. Aquesta denominació fa referència a la floració
Primulaceae: història i etimologia de les primeres flors de la primavera Llegeix més »
L’etimologia del gènere Primula, que pertany a la família de les primulàcies, té les seves arrels en el llatí. El terme “Primula” és el diminutiu femení de l’adjectiu llatí “primus“, que significa «primer» o «primerenc». Aquesta denominació fa referència a la floració primerenca d’aquestes plantes, que sovint són de les primeres a florir a la
Primula: l’origen llatí d’una floració primerenca Llegeix més »
El nom popular d’herba de Sant Pau s’utilitza per a designar a plantes com Primula veris, Caltha palustris o Centaurium erythraea (=Erythraea centaurium), entre altres. Aquest nom està relacionat amb la tradició cristiana i l’associació de la planta amb Sant Pau es deu al fet que aquestes plantes han tingut interès medicinal. De fet, Sant Pau
Les herbes de Sant Pau: un pont entre la botànica i el folklore català Llegeix més »
L’herba del mos del diable és un dels noms populars que rep Primula veris també anomenada com a cucut, herba de Sant Pau o herba de la paràlisi. Molt probablement, aquest nom té un origen més folklòric i mitològic que està relacionat amb l’aparença de l’arrel de la planta, que sovint sembla estar «mossegada» o
Mos del diable o cucut?: el folklore etimològic de Primula veris Llegeix més »
