En el context de la taxonomia botànica moderna, és important mencionar que la família Dipsacaceae ha experimentat canvis significatius arran de la reordenació taxonòmica actual. Estudis filogenètics recents han portat a la inclusió de molts gèneres anteriorment classificats com a Dipsacaceae dins de la família Caprifoliaceae. No obstant això, el nom Dipsacaceae encara s’utilitza en alguns contextos i continua sent rellevant per entendre la història de la classificació botànica i l’evolució del nostre coneixement sobre les relacions entre les plantes.
El nom Dipsacaceae deriva del grec antic “δίψα” (dipsa), que significa “set”. Aquesta denominació està estretament relacionada amb la morfologia i les característiques d’algunes espècies d’aquesta família, particularment del gènere Dipsacus, conegut comunament com a “card”. La relació entre el nom i la set es deu a la forma peculiar de les fulles d’algunes espècies de Dipsacus. Aquestes fulles, oposades i soldades per la base, formen una mena de copa o receptacle capaç de retenir aigua de pluja o rosada. Aquesta característica va cridar l’atenció dels antics botànics i herbolaris, que van associar aquesta capacitat de retenir aigua amb la idea de saciar la set. És interessant notar que aquesta etimologia no només es limita al nom científic de la família, sinó que també es reflecteix en els noms comuns d’algunes espècies en diverses llengües. Per exemple, en anglès, el Dipsacus fullonum es coneix com a “teasel” o “fuller’s teasel“, però també com a “Venus’ basin” o “Venus’ cup“, fent referència a aquesta capacitat de retenir aigua.
La connexió entre el nom Dipsacaceae i la set també té implicacions en l’àmbit de la medicina tradicional. Algunes espècies d’aquesta família, especialment del gènere Dipsacus, han estat utilitzades al llarg de la història en preparacions casolanes per tractar afeccions relacionades amb la set i la hidratació. Per exemple, en la medicina tradicional xinesa, l’arrel de Dipsacus asper, coneguda com a “xu duan“, s’ha emprat per tractar problemes renals i ossis, així com per millorar la circulació sanguínia.
L’arrel “dipsa” també es troba en altres termes científics i mèdics. Per exemple, la «polidípsia», un terme mèdic que descriu una set excessiva i anormal, comparteix aquesta mateixa arrel etimològica. La influència cultural de les plantes d’aquesta família també es reflecteix en altres àmbits lingüístics. Per exemple, el card (Dipsacus fullonum) ha tingut un paper important en la indústria tèxtil històrica, utilitzant-se per cardar la llana. Aquesta aplicació ha deixat empremta en el llenguatge, amb expressions com “cardar la llana” que s’han estès metafòricament a altres contextos.