La relació entre la Primula veris i el nom comú en català de cucut, flor del cucut, cucut de muntanya, puput entre altres variants, és un exemple interessant de com els noms populars de les plantes sovint reflecteixen observacions de la natura i tradicions culturals. Aquí tenim diverses raons que expliquen aquesta denominació:
Primula veris, rep aquest nom per la seva estreta associació amb l’arribada de la primavera, que coincideix amb l’aparició del cucut (ocell de l’espècie Cuculus canorus) a moltes regions d’Europa. El cucut és un ocell migratori que torna a les seves àrees de cria a Europa durant la primavera, típicament entre març i maig. La seva arribada es considera tradicionalment com un anunci de l’inici de la primavera. De manera similar, Primula veris és una de les primeres flors que floreixen a la primavera, sovint apareixent quan encara hi ha neu a terra en algunes regions. Aquesta sincronització entre l’arribada del cucut i la floració de Primula veris ha portat a una associació cultural i lingüística entre l’ocell i la planta. En moltes cultures europees, és comú que les plantes que floreixen a principis de primavera rebin noms relacionats amb ocells primaverals o altres fenòmens naturals associats amb aquesta estació. A més, el cant característic del cucut (“cu-cu”) és fàcilment recognoscible i ha estat històricament utilitzat com a marcador de l’inici de la primavera en moltes tradicions rurals. Aquesta associació auditiva amb l’arribada de la primavera reforça encara més el vincle entre l’ocell i la flor primerenca.
Cal destacar que aquest tipus de nomenclatura popular basada en associacions estacionals o ecològiques és comú en moltes cultures. Reflecteix una comprensió profunda dels cicles naturals i les interrelacions entre diferents espècies en un ecosistema, que s’ha desenvolupat al llarg de generacions d’observació i interacció amb la natura.
En el cas específic de Catalunya i altres regions de parla catalana, aquesta associació entre Primula veris i el cucut s’ha mantingut en el llenguatge popular, reflectint la importància cultural tant de la planta com de l’ocell com a indicadors de l’arribada de la primavera.