Aquest nom d’herba de la paràlisi fa referència a les propietats medicinals atribuïdes tradicionalment a la Primula veris també anomenada com a cucut, herba de Sant Pau o herba del mos del diable.
Aquesta planta s’havia utilitzat en la medicina popular per tractar diverses afeccions neurològiques, incloent-hi formes de paràlisi. Els principis actius de la planta, especialment les saponines i els flavonoides, se’ls ha atribuït efectes antiinflamatoris i relaxants musculars. L‘ús tradicional inclou el tractament de tremolors, espasmes musculars i altres condicions que podrien ser descrites com a formes de «paràlisi» en el llenguatge popular.