El gènere Astragalus pertany a la família de les fabàcies o lleguminoses i és conegut comunament com el gènere dels tragacants o astràgals. Aquest gènere de plantes herbàcies i arbustives, distribuïdes àmpliament per regions temperades i subtropicals de l’hemisferi nord és molt divers i inclou més de 3.000 espècies, fet que el converteix en un dels més grans entre les plantes amb flors.
L’etimologia del nom Astragalus es remunta a l’antiguitat grega i llatina, amb arrels profundes en la cultura i el llenguatge clàssics. El terme deriva del grec antic ἀστράγαλος (astrágalos), que al seu torn va ser adoptat pel llatí com astragalus. Aquest mot té diversos significats relacionats, que, en conjunt, contribueixen a la comprensió de per què es va aplicar a aquest gènere de plantes. Llistem, doncs, alguns dels possibles orígens:
- Os del turmell i joc d’ossos: En la seva accepció anatòmica, astragalus es referia a l’os del turmell, també conegut com a tal·lus o os talar. Aquesta relació està estretament vinculada a un dels usos més antics i interessants del terme. A l’antiga Grècia, els astràgals (ossos del turmell d’ovelles o cabres) s’utilitzaven com a peces en diversos jocs, similars a la moderna baldufa. Aquests ossos tenien una forma característica que, significativament, s’assemblava a les llavors d’algunes espècies d’Astragalus. Aquesta semblança morfològica entre l’os utilitzat en els jocs i les parts de la planta és molt probablement una de les raons principals per les quals es va assignar aquest nom al gènere.
- Dau: Com a extensió del seu ús en jocs, els astràgals també s’utilitzaven com a daus per a jocs d’atzar. La similitud entre aquests ossos i les llavors d’Astragalus reforça la connexió etimològica.
- Vèrtebra: En alguns contextos, el terme també s’utilitzava per referir-se a les vèrtebres. Aquesta accepció podria estar relacionada amb la disposició de les flors en algunes espècies d’Astragalus, que poden recordar una columna vertebral.
- Motllura arquitectònica: En arquitectura clàssica, un astràgal és una motllura semicircular que sovint es troba a la base d’una columna. La forma d’aquesta motllura podria haver-se associat amb certs elements morfològics de les plantes d’aquest gènere.
- Planta medicinal: És important destacar que a l’antiga Grècia, el terme “astrágalos” també podia referir-se a una planta específica coneguda pels seus usos medicinals, que probablement era una espècie del gènere Astragalus. Aquesta associació entre el nom i les propietats medicinals de la planta és particularment rellevant, ja que reflecteix un coneixement antic de les virtuts terapèutiques d’aquestes plantes.
La importància medicinal del gènere Astragalus no es limita a l’antiguitat grega. De fet, diverses espècies d’aquest gènere continuen tenint un paper destacat en diversos sistemes de medicina tradicional. En particular, en la medicina tradicional xinesa, algunes espècies d’Astragalus són altament valorades per les seves propietats immunoestimulants i adaptògenes. Aquesta persistència en l’ús medicinal al llarg dels segles i en diferents cultures subratlla la importància històrica i contemporània d’aquest gènere de plantes.
La primera aplicació documentada del terme Astragalus com a nom genèric per a aquestes plantes en la botànica moderna es remunta al botànic francès Joseph Pitton de Tournefort, qui el va utilitzar en la seva obra “Institutiones rei herbariae” publicada l’any 1700. Posteriorment, el naturalista suec Carl von Linné va adoptar i formalitzar aquest nom en el seu sistema de nomenclatura binomial, consolidant així el seu ús en la taxonomia botànica moderna.