Quan escoltem l’epítet específic albicans, potser no ens crida l’atenció a primera vista. Però, com moltes paraules, amaga un tresor etimològic que ens transporta a paisatges d’una blancor pura i màgica. L’epítet albicans prové del llatí albus, que significa ‘blanc’. Però no parlem d’un blanc qualsevol. Imagina’t la neu immaculada que cobreix les muntanyes en […]
Albicans (i Candida): un bon exemple d’oxímoron en colors Llegeix més »
El gènere Erinus només té dues espècies distribuïdes per regions muntanyenques del sud d’Europa, particularment a la Mediterrània i a casa nostra tenim la més abundosa Erinus alpinus que es coneix popularment com erinus. Les seves plantes tenen la peculiaritat de florir amb colors intensos i vibrants. Aquesta característica fa que siguin apreciades tant per
Erinus: una joia mediterrània amb una història etimològica intrigant Llegeix més »
L’epítet erucoides fa referència a la seva semblança amb el gènere Eruca, que inclou plantes com la ruca (o rúcula) cultivada (Eruca vesicaria subsp. sativa), coneguda per les seves fulles comestibles de sabor picant. Un bon exemple és la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides). L’etimologia de l’epítet erucoides prové del llatí i del grec. Es pot dividir
Erucoides: un vincle lingüístic i morfològic amb l’eruga i la ruca Llegeix més »
Diplotaxis forma part de la família Brassicaceae (també coneguda com la família de les mostasses) i és un gènere d’aproximadament 40 espècies de plantes conegudes com a ravenisses. Aquestes plantes són en gran part natives de l’hemisferi nord, especialment a la regió Mediterrània. Són plantes que es troben sovint en terrenys àrids, a la vora
Diplotaxis: un gènere botànic humil… i comestible! Llegeix més »
El gènere Veronica forma part de la família Plantaginaceae i està format per aproximadament 500 espècies d’herbes anuals i perennes, així com arbustos i arbres menuts. La distribució del gènere és àmplia i diversa, trobant-se a tot el món, amb la concentració més gran d’espècies a l’hemisferi nord, especialment a Europa i Àsia. A casa
Veronica: bellesa botànica i beneficis medicinals Llegeix més »
Artemisia és un gènere d’herbes, arbustos i plantes perennes en la família Asteraceae que té prop de 500 espècies repartides per gairebé tot el món. A casa nostra hi ha una dotzena llarga incloent espècies tan conegudes com l’absenta (Artemisia absinthium), l’estragó (Artemisia dracunculus), i l’altimira (Artemisia vulgaris), entre moltes altres. Hi ha dues hipòtesis
Artemisia: honrant la deessa de les herbes curatives Llegeix més »
El gènere Pinus és originari de l’hemisferi nord i es troba a gairebé tots els continents, excepte l’Antàrtida. Amb més de 120 espècies s’estén des dels boscos boreals del Canadà i Rússia a les muntanyes de l’Himàlaia, des dels boscos mediterranis fins a les costes de Califòrnia, els pins es troben en una àmplia varietat
Pinus: un llegat viu de l’arbre de la resiliència Llegeix més »
La paraula ginkgo és el nom amb el qual es coneix a l’espècie vegetal Ginkgo biloba, únic supervivent de la família de plantes gimnospermes Ginkgoacea, i un dels fòssils vivents més antics que es remunten al Juràssic fa uns 210 milions d’anys. A la vegada també és el nom del gènere – Ginkgo– i atès
Ginkgo biloba: l’arbre “fòssil” amb beneficis per la salut cognitiva Llegeix més »
Taxus baccata, més conegut com el teix comú, el podem trobar en molts racons d’Europa, Àsia i Àfrica del Nord. Des dels boscos de Noruega fins a les muntanyes de l’Himàlaia, des de les valls de les muntanyes de l’Atles, fins als boscos britànics, aquest arbre robust i resistent s’ha adaptat a una gran varietat
Taxus baccata: de l’arc a l’oncologia Llegeix més »
El tipus de fruit botànic que anomenem baia prové del francès baie, que solia referir-se a petits fruits, en particular els fruits del llorer. Aquesta paraula, al seu torn, té les seves arrels en el llatí bacca, que es referia a petits fruits d’arbres i arbustos. Sembla que el terme bacca en l’origen podria haver designat
Baia i Bacus: una hipòtesi etimològica intrigant Llegeix més »
El nom baccata fa referència a l’epítet específic del teix comú, Taxus baccata, que ens proporciona una esplèndida visió d’aquesta espècie tan singular. Prové del llatí baccatus, que significa «portador de baies». Aquesta descripció es relaciona amb l’aspecte més notable del teix, el seu fruit. En lloc del típic fruit de closca dura que podríem esperar
Baccata: el món ocult dins una baia Llegeix més »
El gènere Taxus té una dotzena d’espècies repartides per bona part de l’hemisferi boreal. A casa nostra només en tenim una espècie: el teix (Taxus baccata). El nom Taxus prové del llatí, però el seu origen és anterior a l’imperi romà. De fet, es remunta a la cultura cèltica que va precedir el domini romà
Taxus: de l’arc cèltic a la lluita contra el càncer Llegeix més »
