L’epítet nivalis (o nivale en la seva forma femenina/neutral plural) prové directament del llatí, on “nivalis” significa literalment “de neu” o “relatiu a la neu”. Aquesta paraula deriva del substantiu llatí “nix, nivis”, que vol dir “neu”. Aquesta arrel és d’origen indoeuropeu, concretament de la base *sneigwh-, que significava “nevar” o “neu”. Aquesta mateixa arrel […]
Quan la neu dóna nom: l’epítet nivalis al món vegetal Llegeix més »
El mot català arbre té una arrel profundament ancorada en el llatí, la llengua mare de la qual neix el català. La seva etimologia ens ofereix una visió clara de l’evolució lingüística des de l’antiga Roma fins als nostres dies, compartint un camí comú amb altres llengües romàniques. L’origen directe del mot és la paraula
Arrelat en el temps: l’origen mil·lenari del mot “arbre” Llegeix més »
L’epítet específic montanum és un cultisme pres directament del llatí, utilitzat de manera recurrent en la nomenclatura binomial per designar espècies pròpies d’hàbitats de muntanya. La seva procedència és l’adjectiu llatí montānus, -a, -um, que significa “relatiu o pertanyent a la muntanya”. Aquest adjectiu es construeix a partir de la combinació del substantiu llatí
Muntanya i montanum: una mateixa arrel, dues vides paral·leles Llegeix més »
L’epítet específic alpinus (femení alpina, neutre alpinum) és un adjectiu llatí que es va formar directament a partir del nom de la serralada, Alpes. El sufix llatí comú -inus indica pertinença o procedència. És equivalent al català “-í” o “-ina” (com en gironí, de Girona). Per tant, alpinus significa literalment “relatiu o pertanyent als Alps”, “procedent dels
Epítet amb altura: alpinus i la cultura de l’alta muntanya Llegeix més »
Hi ha un bon grapat d’espècies a casa nostra amb l’epítet orientale i orientalis per indicar que és propi d’Orient, per exemple el plataner d’ombra (Platanus orientalis). Els antics llatins, en la seva rica llengua i cultura, tenien una paraula singular per descriure l’acte de néixer: “orior, orieris”. Aquest verb era prou versàtil per ser
Rastrejant l’est: l’origen de la paraula ‘orientalis’ i les seves connotacions Llegeix més »
