perforatum: la màgia dels forats que no són forats

L’epítet específic perforatum està en diverses espècies vegetals, però només en una a casa nostra: l’Hypericum perforatum. Una planta que amaga secrets tan fascinants com les petites perforacions que li donen nom. Si t’has fixat bé en les seves fulles, veuràs que, en contrallum, semblen puntejades per milers de foradets com si haguessin estat travessades […]

perforatum: la màgia dels forats que no són forats Llegeix més »

Hipericina: un viatge entre la química i l’història

La hipericina, un dels principis actius més emblemàtics de l’Hypericum perforatum (conegut com a hipèric o herba de Sant Joan), porta un nom que ressona amb la seva herència botànica i les seves propietats úniques. Explorar el seu origen etimològic és com obrir un llibre que combina mites, ciència i tradició. El terme hipericina deriva directament del nom

Hipericina: un viatge entre la química i l’història Llegeix més »

De Guttiferae a Clusiaceae: un viatge per la història botànica

Quan parlem de la família Guttiferae, ens endinsem en un món de plantes que semblen portar secrets líquids en les seves venes. El nom mateix és una pista: ve del llatí gutta, que significa «gota», i ferae, «portar». És a dir, «les que porten gotes». I no és per casualitat. Aquestes plantes es caracteritzen per exsudar resines o

De Guttiferae a Clusiaceae: un viatge per la història botànica Llegeix més »

Hypericaceae: La família botànica que uneix ciència, màgia i tradició

La família Hypericaceae ens transporta a un món de plantes plenes de simbolisme i usos ancestrals. Aquesta família botànica porta el nom del seu gènere més emblemàtic, Hypericum, i la seva etimologia és una finestra oberta a la cultura clàssica. La paraula Hypericum ve del grec ὑπέρ (hyper), que significa «per sobre» o «per damunt», i εἰκών (eikón), que es tradueix com a «imatge»

Hypericaceae: La família botànica que uneix ciència, màgia i tradició Llegeix més »

El part i la planta: pistolochia, usos medicinals ancestrals i toxicitat

L’epítet específic pistolochia té una etimologia que deriva de dues paraules gregues: pleistos πλειστος, que significa excel·lent, i locheia λοχεια que significa part, és a dir, excel·lent per al part, o que promou el puerperi. Així doncs, la combinació d’aquests dos elements lingüístics suggereix una planta que és «bona per al part» o que «ajuda

El part i la planta: pistolochia, usos medicinals ancestrals i toxicitat Llegeix més »

El secret de la ‘falguera viatgera’: Etimologia i usos medicinals d’Adiantum capillus-veneris

L’etimologia del nom científic Adiantum capillus-veneris revela una fascinant connexió entre la botànica i la mitologia clàssica. El gènere Adiantum deriva del grec antic “adiantos“, que significa «no mullat» o «que no es mulla». Aquesta denominació fa referència a la notable propietat de les fulles d’aquesta espècie, que repel·len l’aigua gràcies a una fina capa

El secret de la ‘falguera viatgera’: Etimologia i usos medicinals d’Adiantum capillus-veneris Llegeix més »

Astragalus: de l’os del turmell a la medicina moderna

El gènere Astragalus pertany a la família de les fabàcies o lleguminoses i és conegut comunament com el gènere dels tragacants o astràgals. Aquest gènere de plantes herbàcies i arbustives, distribuïdes àmpliament per regions temperades i subtropicals de l’hemisferi nord és molt divers i inclou més de 3.000 espècies, fet que el converteix en un

Astragalus: de l’os del turmell a la medicina moderna Llegeix més »

Antireumàtic i antiartrític: una qüestió d’humors

Antireumàtic es refereix a una planta, substància, medicament o tractament que té la funció de combatre o prevenir les malalties reumàtiques com per exemple l’artritis reumatoide. D’aquí que, sovint, també es parli d’antiartrític. L’etimologia de la paraula antireumàtic es pot desglossar en dues parts: ‘anti-‘ i ‘reumàtic’. ‘Anti-‘: Aquest prefix prové del grec antic “ἀντί”

Antireumàtic i antiartrític: una qüestió d’humors Llegeix més »

Desplaça cap amunt